• Imprimir

SELECCIONS CATALANES

Una final molt suada

| Catalunya disputarà el títol després de superar Xile només a la pròrroga, amb gol d'or de Molet, tot i el 5-1 del dia abans | La impaciència dels de Camps i el partidàs del porter González, claus del matx

Jordi Cortada

El seleccionador, Jordi Camps, mirant-se el joc des de la banquetan FCP

El passeig de Catalunya a la Copa Amèrica va haver de superar ahir un esvoranc considerable. La selecció es va guanyar el dret a disputar avui (33, dotze de la nit) la gran final, contra Argentina o Brasil, que jugaven en tancar aquesta edició, però després de patir el matx més complicat fins ara. Xile va oposar molta resistència, tanta com la impaciència dels propis catalans, que no van respirar fins al gol d'or anotat per Molet a la pròrroga: 2-1.

No havia estat senzill el debut contra Argentina (6-3), ni el partit contra l'amfitrió (0-3) ni tampoc el primer matx amb els xilens, dijous (5-1). Però cap com el d'ahir. Una dada prou significativa: els de Rodolfo Oyola són la primera selecció que deixa en blanc la catalana en tot un període. El primer, a més. I tres minuts i mig del segon.

Temps suficient perquè els catalans notessin per primer cop cert pessigolleig d'angoixa, que va anar a més. El cert és que, previnguts de la duresa exhibida pels xilens al matx de la primera fase, els de Jordi Camps van centrar la seva atenció inicial a no deixar-se intimidar. I van perdre la concentració per a d'altres coses, com atacar amb més paciència.

Cal destacar també el partidàs del català (va jugar al GEiEG i el parla) Miguel González, tot un mur -literalment pel seu físic, però també per l'habilitat en aturar la bola- infranquejable durant gairebé 24 minuts.

El problema afegit és que quan va arribar el primer gol de Molet (golàs, amb finta de passada i rematada a arrossegada a l'escaire), als xilens ja els havien deixat creure's que podien fer alguna cosa. Un temps mort d'Oyola, una distracció defensiva i Nico Fernández (jugador del Cascais portuguès) que igualava el matx. No només. Es pot dir que Octavi Tarrés va salvar dos cops el 2-1 en contra. Després Carbó i Tibau van fallar dos penals. Ja a la pròrroga, Molet i Tibau van sorprendre González en un servei de falta i van sentenciar la primera semifinal.