• Imprimir

Quadern d'economia

Ficció i no-ficció

Francesc Cabana

Una professora de la Universitat de Harvard durant una classe de literatura
PAUL J. RICHARDS / AFP

La Harvard Business Review, de la famosa escola de negocis americana, ha publicat un cas pràctic per estudiar, extret d'una novel·la de l'escriptor Joseph Finder. Ho explica la revista anglesa The Economist. L'autor, que és un graduat d'aquella universitat, ha decidit passar d'escriure articles periodístics i llibres de no-ficció a llibres de ficció, perquè així pot aportar experiències reals però que no es poden explicar amb noms i cognoms. Hi parla d'espionatge industrial, d'un empresari obligat a tancar la fàbrica i acomiadar el personal, de lluites brutes pel poder en una empresa, d'escàndols comptables, de baralles familiars. Hi surten empresaris bons, dolents i de tots colors. Accepta tenir problemes a l'hora de trobar i presentar banquers simpàtics. La revista l'ha triat perquè el guió és creïble i, per tant, apte per al debat.

Per primera vegada a la vida, he lamentat no tenir talent de novel·lista. He llegit novel·les i he vist pel·lícules que parlaven del món dels negocis, però que no s'aguantaven perquè no coincidien amb la realitat social i econòmica. Una vegada em vaig oferir com a assessor a un autor o autora, vista la manca de versemblança en el seus guions de novel·la, però no em va fer cas.

No es tracta d'explicar malifetes dels empresaris. Algunes sí, és clar, però també d'explicar històries o fets, que poden fer entendre situacions que d'altra manera no tenen sentit, però que no es poden explicar perquè no agradarien als interessats, als seus amics o als seus descendents. I també perquè no hi ha proves documentals dels fets i t'arrisques a una querella, al boicot d'un empresari o a la pèrdua d'uns amics. En posaré exemples: uns de genèrics i un altre amb nom i cognoms, que no pot fer mal i és fins i tot divertit.

Tots els empresaris de la postguerra -anys quaranta i cinquanta del segle passat- van fer estraperlo -mercat negre-, mentre una bona part dels funcionaris públics eren corruptes. El contraban i l'amiguisme són la base d'algunes grans fortunes actuals. Però hi ha poca documentació sobre el mercat negre i mínima sobre els contrabandistes, de manera que resulta perillós donar-ne noms i cognoms.

Vaig conèixer, tractar i respectar el qui va ser l'editor Joan Grijalbo, obligat a l'exili el 1939 per la seva militància al PSUC i pels seus càrrecs a la Generalitat republicana. A Mèxic va iniciar la carrera com a editor amb dues col·leccions de llibres, ben diferents. D'una banda, llibres sobre marxisme, d'acord amb les seves idees -Marx, Engels, Gramsci-; d'una altra, una col·lecció que contenia títols com Mi cama no es para dormir (Grijalbo, Mèxic, 1970), ben explícit. A veure si endevinen amb quina línia editorial guanyà els diners que li permeteren tornar a Espanya i continuar el seu negoci.

Com envejo les persones amb capacitat per escriure una bona novel·la!