• Imprimir

40 anys discriminats

DÈFICIT La iniciativa privada a Catalunya ha compensat la falta d'inversió pública en infraestructures des del 1964 LLAST El Principat perd pes dins la riquesa estatal mentre que Madrid atreu alhora capital públic i privat

David Portabella

La discriminació de què és objecte Catalunya en inversió en infraestructures ja no porta l'etiqueta de reivindicació, sinó d'estudi acadèmic. Des del 1964, Catalunya pateix un dèficit en inversió pública que li ha fet perdre pes dins la riquesa estatal i que només ha pogut ser compensat gràcies a la iniciativa privada local en maquinària i equipaments. Madrid, per contra, s'ha convertit en un focus d'atracció de la inversió privada mentre rebia alhora el gruix de les inversions aeroportuàries i ferroviàries del pressupost de l'Estat.

Tot i que l'economia catalana significa el 18,8% del PIB estatal, la inversió de l'Estat en infraestructures no ha passat del 13,6%. Segons un estudi elaborat per la Fundació BBVA sota el títol L'estoc i els serveis de capital a Espanya i la seva distribució territorial (1964-2005), el Principat té més capacitat d'atraure diner privat que públic. La injecció de capital privat ha permès que el capital net s'hagi multiplicat per 5,9 i el capital productiu per 10. També han empès els millors nivells de productivitat i una taxa d'ocupació més alta.

Madrid, un altre cop

Però el llast del fet que l'Estat no hagi afluixat la mosca en una proporció similar ha fet perdre riquesa coincidint, curiosament, amb l'aprofundiment de l'anomenat Estat de les autonomies. La quota catalana, que superava el 21% a finals dels setanta, des d'aleshores no ha deixat d'empitjorar fins a quotes del 17%.

En els últims 40 anys, però, l'aixeta dels diners públics ha rajat cada cop més per a la comunitat de Madrid, com ho demostra la dissecció de la seva riquesa comparada amb la mitjana espanyola. Si la mitjana d'Espanya és 100, les inversions aeroportuàries representen un 275 a la comunitat que ara presideix Esperanza Aguirre davant un 70 de Catalunya, que ho compensa per altres bandes, com ara doblant la inversió en maquinària o apostant per l'equipament informàtic.

L'economia madrilenya, que pesa un 17,7% dins el PIB estatal, s'ha beneficiat de ser empesa per dos vents: el públic i el privat. És gràcies a aquest doble impuls que les seves dotacions de capital net i de capital productiu s'han multiplicat per 6,4 i per 14,8, respectivament.