• Imprimir

dels mercats

No guanyar per a ensurts

La col·locació de deute i l'inici de fusions han servit per reduir el risc i per millorar la percepció sobre el sector bancari

Nicolás Fernández

Una altra setmana més hem estat a baix per tornar cap amunt. El tancament ha sigut esperançador, ja que l'Íbex ha aguantat durant la setmana el suport dels 8.600 punts per acabar en els 9.561,7, nivell que marca el punt d'inflexió perquè els mercats s'allunyin definitivament del risc de caigudes més fortes a curt termini i almenys guanyem una mica de calma. Amb tot això, els nivells de risc ja estaven massa estirats i els mercats donaven una probabilitat que anava més enllà del que és raonable en una fallida d'Espanya.

Però, com ja dèiem la setmana passada, no semblava que més enllà de les valoracions hi hagués notícies a la vista que poguessin canviar la tendència. També com dèiem, sense un rebrot dels bancs era impossible una millora de la borsa, i per això calia menys incertitud. Doncs, dit això, les notícies que van començar amb la col·locació de deute positiu i van seguir amb l'inici de manera seriosa de fusions en el sector bancari van servir, primer, per reduir el risc i, segon, per millorar la percepció del sector bancari.

D'una banda, la col·locació de deute a Espanya i altres països perifèrics la setmana passada es va saldar amb sobredemanda i tipus raonables. Això era clau, ja que el calendari està farcit de noves col·locacions: sense anar més lluny, 8.000 milions d'euros aquesta setmana i 16.000 milions d'euros a finals del juliol. Per altra banda, el Banc Central Europeu (BCE) sembla decidit a seguir recolzant els mercats anunciant que seguirà comprant bons i subhastant il·limitadament i a tipus fix. Com que ens trobem en una situació de màxima incertitud, aquestes mesures són positives per apaivagar els ànims i oferir cert suport al mercat.

Per últim, les notícies confirmades pel Banc Sabadell sobre estudis d'una fusió amb el Guipuzcoano van ajudar a retornar l'alegria al sector bancari en borsa, amb pujades el divendres del 7% al Santander, 5,5% al BBVA, 6,5% al Popular i 8,32% al Sabadell. Els preus estaven a nivells que descomptaven un risc desmesurat, però notícies com aquesta i com la de la fusió de Caja Madrid amb Bancaja permeten, sens dubte, apostar perquè el pitjor en els balanços dels bancs ha passat i que la racionalització de les caixes ha estat culminada amb una gran fusió que servirà de cara al futur.

No està tot guanyat. Aquesta setmana hem de conèixer el document definitiu de la reforma laboral, que el govern central té previst aprovar en el consell de ministres que se celebrarà dimecres. Esperem que els nostres polítics i agents socials estiguin a l'altura de les circumstàncies, ja que serà vital per a l'evolució dels mercats i de la nostra economia, així com de la percepció de risc i credibilitat que ens puguin oferir els inversors externs.

En aquest sentit, la concreció dels detalls tècnics de l'FEEF, el recolzament del Banc Central Europeu i la reforma laboral espanyola haurien de servir de suport a la borsa europea i propiciar moviments favorables als actius perifèrics.

De la mateixa manera, les dades macroeconòmiques han de seguir donant suport. Aquesta setmana als Estats Units destaquen els indicadors avançats i la producció industrial del maig i els primers indicadors del juny: índexs d'activitat manufacturera de la Reserva Federal de Nova York i la de Filadèlfia.