• Imprimir

ENTREVISTA: Salvador Soley president de Caixa Sabadell

"En aquesta fusió cap caixa perdrà la seva identitat"

QUOTES · "El consell i l'assemblea es repartiran en proporció als actius de cada entitat: Caixa Sabadell i Caixa Terrassa un 35% cadascuna, Caixa Girona un 23% i Caixa Manlleu un 7%" FROB · "Demanarem ajuts al voltant dels 400 milions" DOMICILI FISCAL · "Encara no s'ha decidit on s'ubicarà"

Cristina Farrés

Salvador Soley als remodelats jardins de la seu de Caixa Sabadell després de l'entrevista
CRISTINA FARRÉS

A vui a les set de la tarda, el president de Caixa Sabadell, Salvador Soley i Junoy, inaugurarà el nou edifici remodelat per a l'Obra Social de l'entitat que completa el complex modernista de Sabadell. L'equipament posarà la cirereta al pastís als actes de celebració dels 150 anys de l'entitat, els mesos finals dels quals han tingut de teló de fons el procés de fusió de les caixes Sabadell, Terrassa, Girona i Manlleu.

Com afectarà la fusió l'Obra Social?

Les obres socials quedaran organitzades com les que hi havia fins ara, cada seu en tindrà una. De tot el pressupost general de les quatre caixes, un 25% es distribuirà en els llocs on cadascuna decideixi.

¿Es mantindrà, en qualsevol cas, el nivell d'inversió que s'està fent en els darrers anys?

Per descomptat. Això sí, sempre lligat al negoci que faci la caixa. Com a obra social, tens l'obligació moral d'atendre les zones on estàs.

Hi ha un rumor creixent que la seu social de l'entitat resultant de la fusió se situarà a Granollers, és així?

No es farà a Granollers. Estem intentant trobar el millor lloc, després d'atendre molts peticions, per instal·lar el domicili social o fiscal. Aquesta caixa moderna que formarem tindrà quatre pilars molt importants que seran les seves seus, els edificis on ara hi ha els presidents i els directors generals. A Madrid els costa entendre això, que les seus seran les nostres caixes, però precisament la característica més important de la nostra fusió és la identitària, no perdem ni el territori, ni la localitat ni la comarca.

Tot i així, el president de la Diputació de Girona va demanar aquest domicili per a la seva demarcació.

No em toca a mi explicar coses de Girona, però en aquesta fusió cap caixa perdrà la seva identitat.

Afegir-se al procés d'unió una entitat de fundació pública ¿ha suposat un problema afegit a un procés per si mateix complicat?

Cadascú té la seva idiosincràsia. El que passa és que ningú està acostumat a la fórmula que nosaltres hem tirat endavant, al nostre país realment mai s'havia fet cap fusió, sempre era una entitat gran que n'absorbia una de petita. Ara estem parlant d'una unió de futur voluntària, això ha agradat molt a Madrid. Eren tres coses les que plantejàvem i les hem aconseguit: mantenir els noms, l'obra social i la part humana. En la reordenació del personal primer el que es farà és redistribuir les feines i les funcions de la gent d'oficina, els que quedarien dins l'òrbita de les reduccions serien els voluntaris que a partir d'una edat entraran en un procés de prejubilació.

¿Han decidit quines seran les condicions que oferiran als empleats que es vulguin acollir a aquest programa? ¿I per al tancament d'oficines?

S'hi està treballant des de recursos humans. Pel que fa a la reducció d'oficines estàvem en una situació anòmala, l'expansió de les caixes ens va portar a una situació de competència deslleial. Encara no tenim cap xifra de tancaments, però ara hi haurà oficines amb més gent que oferiran una atenció millor, ordenant l'activitat per zones.

Caixa Sabadell és l'entitat amb més actius i més clients, s'ha apuntat que això li pot donar un cert lideratge. Serà així?

No. Caixa Sabadell té més actius i és la més gran perquè també és la més antiga, no per res més.

¿S'ha començat a parlar de quin pes tindrà cadascuna de les entitats dins del futur consell d'administració i l'assemblea?

Es repartiran en proporció dels actius de cada entitat, Caixa Sabadell i Terrassa en un 35%, Caixa Girona en un 23% i Caixa Manlleu en un 7%.

D'altra banda, ¿ja saben quines seran les ajudes que demanaran al FROB?

Està previst demanar en funció de la despesa de la fusió, entre 400 i 500 milions d'euros. Aquesta ajuda, però, no serà a fons perdut, cal tenir present que estem demanant un crèdit i que l'haurem de tornar amb uns interessos de mercat.

Quin serà el calendari per als propers mesos?

Treballarem per àrees aportant cadascun l'experiència pròpia, d'aquí n'ha de sortir una sola direcció. Els consells d'administració van seguint les novetats i prenen decisions, tot seguit cal anar a Madrid i ells han de consultar a Europa. Tots estem condicionats, és una fusió a quatre, amb el Banc d'Espanya som cinc i amb el Banc Central Europeu sis. Després, ha de passar per les diferents assemblees, que són sobiranes. Tot és molt lent, fa mig any crèiem que en quatre o cinc mesos tindríem la fusió feta i no és així, però volem evitar que sigui un procés que s'eternitzi.