• Imprimir

ENTREVISTA: L'economia, a examen

Oriol Amat: "A Espanya hi ha dèficit per la mala gestió pública i la corrupció"

ENTREVISTA amb Oriol Amat, catedràtic d'economia financera de la Universitat Pompeu Fabra

Mar Jiménez

ROBERT RAMOS

Aquesta entrevista s'ha de llegir amb atenció. I, segurament, requerirà una segona lectura per assimilar el que Oriol Amat, catedràtic d'economia financera de la UPF, ens explica.

Angela Merkel ha dit que estem vivint una "batalla de la política contra els mercats". Ho comparteix?

Sí, sobretot contra els especuladors sense escrúpols. L'ètica s'hauria de prioritzar més en finances.

Els mercats estan imposant les seves prioritats a la política econòmica.

Certament Zapatero promou aquest pla d'austeritat perquè els mercats l'han obligat. De tota manera, l'ajust és necessari. A finals del 2008 l'economia estava a prop del precipici. I per salvar-la va ser imprescindible apuntalar el sistema financer i prendre altres mesures que han generat molt dèficit. Un dèficit que ara ens veiem obligats a reduir. Però pensi que amb aquelles mesures hem aconseguit que l'activitat econòmica torni a créixer i que moltes empreses, sobretot les exportadores i innovadores, i les que han estat prudents els anys anteriors a la crisi, comencin a remuntar.

Els ciutadans pagaran un cost molt alt amb aquest pla d'austeritat.

En el cas dels funcionaris em sembla just que hi hagi rebaixes de sou. La baixada de preu de molts productes ha fet guanyar poder adquisitiu a molts dels que tenen el salari assegurat: avui, un pis, un cotxe, els interessos, molts aliments, etc., costen menys que fa un any. La taxa d'inflació, sense incloure energia, fa més d'un any que és negativa!

¿El pla d'austeritat pot comprometre la recuperació? Les borses, després de tenir el pla que volien, temen ara que caiguem de nou en la recessió.

La pujada de l'IVA i les mesures aprovades aquesta setmana alentiran la recuperació. Amb tot, crec que ja estem començant a sortir de la crisi. El problema és que els missatges catastrofistes d'alguns analistes i d'alguns polítics de l'oposició a Madrid espanten la gent i provoquen més crisi!

La borsa torna a registrar caigudes!

Necessitem polítics que pensin en el país, i no pas en les properes eleccions. Que siguin capaços de no deixar-se portar pel Dragon Kahn de la borsa. Els mercats s'han d'observar a llarg termini. I és en aquest lapse quan hem de dir si els mercats guanyen o perden. No en la immediatesa.

¿Es poden frenar els atacs especulatius per protegir el bé públic?

La venda a crèdit, que hem patit aquests dies, és molt perjudicial. Són operacions especulatives que aposten que el mercat s'enfonsarà. En altres recessions, aquests moviments s'havien prohibit, però en la crisi actual encara no s'ha fet res.

¿M'està dient que cap organisme ha actuat com convindria?

En general, els reguladors actuen tard. Li posaré un exemple espanyol. Nueva Rumasa està emetent pagarés i ha aconseguit fins ara centenars de milions d'euros aportats per estalviadors enlluernats per uns interessos molt alts. Nueva Rumasa és un grup de més de 200 empreses que no consolida i que, per tant, en desconeixem l'estat financer. Els informes dels auditors d'algunes de les seves empreses avisen de problemes: es tracta d'una operació amb molts interrogants i punts febles. Dit això em pregunto per què la Comissió Nacional del Mercat de Valors o algun altre organisme no ho examinen?

Negligència?

Sí.

Extrapolem-ho a la crisi actual.

Enmig de la crisi, les vendes a crèdit són nocives i provoquen la caiguda dels mercats, per la qual cosa en moments de recessió s'haurien de prohibir. A Espanya la Comissió Nacional del Mercat de Valors les podria prohibir però no fa res! I en l'àmbit europeu, la Comissió hauria pogut prohibir aquestes operacions a totes les borses europees i no ho ha fet!

¿Si les autoritats haguessin prohibit aquestes operacions, països com Espanya haurien d'haver assumit plans d'austeritat de gruix tan important?

Les mesures que està impulsant Zapatero, amb l'excepció de la congelació de les pensions, s'haurien hagut d'adoptar molt abans. La retallada dels sous dels funcionaris és d'un 5% de mitjana. Pensi que moltes empreses han rebaixat els seus costos laborals molt més!

Els ciutadans paguen un cost molt alt i en canvi els bancs no han estat castigats pels seus excessos.

Apuntalant el sector financer s'ha aconseguit que tothom tingui els seus estalvis fora de perill. Si no s'hagués actuat en aquest sentit i haguéssim arribat a un corralito com a l'Argentina el 2002 sí que estaríem en una crisi de veritat! Dit això, el sector financer ha de tornar els diners que ha rebut i ha de pagar interessos, sense deixar tirades les famílies. I a més s'han de revisar els sistemes d'incentius que tenen molts directius bancaris i també s'ha de millorar la transparència dels productes financers per evitar abusos.

Per què no s'ha regulat el sector: per desídia o perquè és massa poderós?

Els productes tòxics i els derivats són tan complexos que la ment humana no està preparada per entendre'ls.

Li repregunto: què ha impedit la regulació?

La banca és molt poderosa. Fa 25 anys vam fer un estudi que demostrava que Espanya estava dominada per unes 100 famílies que tenien sota el seu control els principals bancs, els consells d'administració de les multinacionals més importants i els governs. Avui la situació no és la mateixa, però té similituds.

¿Amb una bona regulació l'euro estaria fora de perill?

Sí, tot i que les mesures que s'estan impulsant aquests dies prioritzen la reducció del dèficit. El problema, a l'Estat, és que si tenim dèficit és sobretot per la ineficiència en la gestió pública. La ONG Transparency International, que avalua la gestió pública i la corrupció arreu del món, no deixa Espanya gaire bé.

¿El dèficit i el deute que té Espanya l'atribueix a la corrupció?

Amb una bona gestió pública i sense corrupció, l'Estat tindria superàvit amb els nivells de recaptació actuals. El sector públic representa quasi la meitat de l'economia i en diferents estudis que hem fet en els darrers anys sempre ens surt que els costos de la gestió pública estan entre un 30% i un 50% per sobre del que hauria de ser: la productivitat és molt baixa i l'absentisme excessiu. A més, si revisa els informes de la Sindicatura de Comptes o del Tribunal de Comptes veurà que en molts organismes hi ha deficiències greus. L'exemple del Palau de la Música és paradigmàtic. Aquest informe es podia consultar al web de la Sindicatura des de l'any 2003, però ningú en va fer cas! El mateix diria del cas Pretoria: no són casos aïllats!

Per què aquesta negligència de tots?

Ni a Catalunya ni a Espanya hi ha una cultura de transparència i rendició de comptes al sector públic. Al món anglosaxó, casos menys greus provoquen actuacions immediates.

¿Si la corrupció s'eliminés, caldria congelar les pensions?

Si hi hagués una millor gestió pública els ciutadans no haurien d'afrontar tants costos socials. El problema és que els partits no actuen contra els corruptes i els mals gestors. Només es preocupen d'assenyalar els errors dels altres partits, però no netegen la seva pròpia casa. És veritat que hi ha molts polítics honrats, de fet són la majoria, però no es combat prou el frau.

Repeteixi-m'ho: ¿la principal causa del dèficit a Espanya és la mala gestió i la corrupció?

Sí. Per cada 87 euros que es recapten, se'n gasten 100, però amb una bona gestió i menys absentisme laboral es podria reduir la despesa en un 20 o un 30 per cent, aproximadament. Es podria reduir la despesa fins a uns 80 o 70, per fer el mateix i millor que ara. Hi hauria superàvit i es podrien prestar més serveis o abaixar els impostos. I amb el copagament en temes com la sanitat, també hi ajudaria molt ja que molts ciutadans abusen dels serveis gratuïts: quan juga el Barça els serveis d'urgències estan mig buits!

Els ciutadans que llegeixin aquesta entrevista, després de veure congelada la seva pensió, s'irritaran!

El ciutadà s'irrita quan li retallen la pensió, però no ho relaciona amb la mala gestió pública. Els casos de corrupció no passen factura als partits responsables. Miri el cas Gürtel. Potser és que tenim els governants que ens mereixem. De tota manera, també hi ha exemples d'excel·lència a l'administració pública que haurien de servir d'exemple: l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès acaba de rebre un premi europeu per la seva bona gestió. El mateix podria dir de Vila-seca o de l'Institut Català de Finances, que està fent molt per ajudar el teixit empresarial.

Els sindicats, en lloc de convocar una vaga en defensa dels funcionaris, ¿haurien de clamar contra la corrupció i la mala gestió?

Els sindicats haurien d'explicar en què estan disposats a ajudar per sortir de la crisi. I amb una vaga no ajudaran gaire, tot el contrari! Als sindicats no els interessa la millora de l'eficiència: el subsidi d'atur, que no volen reformar, sembla que estigui dissenyat per fomentar l'atur, en lloc de fomentar l'ocupació. En altres països, quan un treballador rebutja més de dues feines perd el subsidi, i mentre cobra el subsidi ha d'estar tota la jornada formant-se per millorar la seva ocupabilitat. Convindria pensar més en els interessos a llarg termini dels treballadors i del país. El problema és que l'objectiu dels sindicats és augmentar el nombre d'afiliats i guanyar les eleccions.

Quin és l'objectiu dels partits polítics?

Semblant.

I quin és l'objectiu dels ciutadans?

Salut, amor i diners.

Arribarem a corregir el sistema?

Les llavors que van provocar aquesta crisi, l'avarícia, la cobdícia humana, no s'han corregit... No estem canviant els valors. Per tant, quan sortim d'aquesta crisi, i de fet ja ho estem començant a aconseguir, en veurem d'altres en el futur.