• Imprimir

"Amb la subscripció, posem l'art a l'abast de tothom"

La cooperativa Tinta Invisible Edicions, des que va començar el 1997 com a taller de gravat al servei del creador, ha evolucionat, amb una intel·ligent política comercial, cap a un projecte editorial que promou treballs propis. Per: J. Garriga

AVUI

Quina és la causa fundacional de la cooperativa?

Vam veure que no hi havia gaires tallers de gravat a Barcelona, a més, teníem relació amb artistes que fan gravat que ens van donar feina en aquells inicis per prendre embranzida. Ens vam constituir com a cooperativa perquè la relació amb Martí Guinovart i els altres companys no està sotmesa a jerarquies, és d'igual a igual.

Vau tenir bona intuïció comercial amb el vostre model de subscripcions.

Sí, hem defensat des del principi la idea romàntica de l'emportat ara un gravat i paga-me'l quan vulguis per crear un lligam entre autors, taller i uns subscriptors que amb la quota que paguen ens permeten produir el treball d'artistes, tant consagrats, com ara Perejaume, Zush o Pazos, com noms de les noves generacions. Aquest model, que ens ha permès teixir una xarxa d'una seixantena de subscriptors, ens dóna feina a nosaltres mateixos. Al subscriptor, d'un perfil qualsevol, la fórmula li permet comprar una obra en edició limitada d'un creador a bon preu.

Heu tingut una relació privilegiada amb noms determinats, però ara teniu molts col·laboradors.

Sí, hem tingut una estreta relació amb Guinovart, de qui érem de fet el seu taller de gravat, i Ràfols-Casamada, que ens encarregaven feines, al marge de les subscripcions, però el cert és que en pocs anys hem treballat amb molts artistes, amb els quals hi ha hagut química, i que han atret altres creadors.

Ara voleu remarcar la vostra identitat d'editors.

Sí, en el futur volem continuar projectant la marca com a editors que venen el que van produint, ja que el nom com a taller ja el tenim. Volem ser productors de projectes culturals, com Nosaltres i els agermanats, de Perejaume, Enric Casassas i Pascal Comelade, que barreja diversos suports.

Teniu molts col·laboradors.

Sí, hem tingut un augment atès que vam veure que per Nadal es concentrava molta demanda d'empreses que volien regalar gravats originals als seus clients i per això ens hi adrecem, fent tasca comercial. Hem treballat per a firmes com Serhs, Caixa Manresa o Bassat.

Feu gravat calcogràfic, enquadernació artística i estampa digital. ¿Hi ha hagut una revolució tecnològica?

Sí, hi ha hagut un desplaçament del vell al nou, i ara el que millor funciona és l'estampa digital, per la seva immediatesa i perquè no obliga a seriar. Val a dir, però, que el gravat ja no ha patit tant com la serigrafia o la litografia.