• Imprimir

Els canvis legislatius alteren el negoci de l'energia solar

EXPLOSIÓ Les altes primes van fer créixer un 385% el sector fotovoltaic durant el 2008 ATURADA El sistema de quotes introduït aquell mateix any ha frenat l'embranzida i destruirà 15.000 llocs de treball

Mar Jiménez

El 8 de març, el New York Times dedicava el reportatge Solar industry learns lessons in Spanish sun a la indústria solar a Espanya. I el desembre del 2009, The Economist va qualificar la legislació d'aquesta indústria com la política energètica mundial més desastrosa, només superada pels subsidis que Bush fill va donar als biocombustibles. Què té l'energia solar espanyola? Una dada: la meitat de tota l'energia fotovoltaica instal·lada al món es va concentrar el 2008 a Espanya. Una altra dada: els canvis legislatius introduïts aquell mateix any, com a resposta al boom, es calcula que hauran destruït 15.000 llocs de treball quan el negoci s'hagi adaptat al nou marc.

La mala regulació explica l'evolució atzarosa del sector: el reial decret aprovat el 2004 en l'últim consell de ministres de José María Aznar està en l'origen de la bombolla solar, agreujat per una disposició transitòria del 2007 que va deixar el 2008 sense un límit de potència per instal·lar. I els canvis legislatius introduïts el mateix 2008, que van fixar unes quotes anuals de 500 MW, han ofegat el sector.

Picaresca empresarial

El reial decret va disparar el negoci. El 2004 el govern espanyol aspirava a tenir connectats el 2010 371 MW. Només el 2008 empreses estatals i foranes van instal·lar 2.661 MW: un 385% més que l'any anterior. L'explicació: l'alta retribució a les primes d'aquesta energia i, sobretot, la picaresca empresarial, afavorida per la inexistència d'un sostre de potència el 2008. Les primes, que es van situar entorn als 50 cèntims per kWh per un període de 25 anys per a totes les instal·lacions iguals o menors de 100 kW, es van convertir en un producte financer i van estimular el Lazarillo de Tormes que tot espanyol porta a dins. El preu per a les instal·lacions de menys de 100 kW és molt atractiu i els inversors es van inventar els horts solars per treure'n el màxim profit. Un exemple: a través de societats vehiculars, una mateix empresa, propietària d'una instal·lació de 1.000 kW, la va subdividir en 10 horts solars de 100 kW, i va obtenir així la generosa retribució de les petites instal·lacions. El frau estava servit i la mala reputació de les renovables era ja irrefrenable dins del sector energètic.

El 2008, en ple esclat de la bombolla, el govern va reaccionar i va crear les quotes de 500 MW anuals que ara han enfonsat l'activitat. Un sector que rep les crítiques dels productors de les energies tradicionals, irritats amb les quantioses subvencions de la solar i amb el dèficit tarifari que en conjunt originen cada any les renovables.

El residus nuclears

La patronal solar, ASIF, per contra, recorda que totes les energies han rebut subvencions i posen l'exemple de la nuclear: "Tots els ciutadans ens hem de fer càrrec del cost dels seus residus". El debat crema. I potser per això nous canvis legislatius s'ensumen a l'horitzó.