• Imprimir

La crisi impulsa la creació de cooperatives, que creix un 14%

AUGE El 2009 es van fundar 113 empreses propietat dels treballadors, algunes de les quals eren societats mercantils en procés concursal FINANÇAMENT Capitalitzar l'atur és l'alternativa a la manca de crèdit

Xavier Alegret

Amb el tancament d'empreses i el cessament de l'activitat d'autònoms convertits en el pa de cada dia, que s'encetin projectes és una rara avis. Per a les cooperatives, la depressió de l'activitat causada per la crisi no ha estat un impediment sinó més aviat un impuls. Després de cinc anys baixant, la creació de cooperatives va pujar un 14,1% el 2009, fins a les 113, mentre que el 2008 se'n van fundar 99. Davant la manca de feina i la dificultat per trobar finançament, alguns grups de treballadors han tirat endavant un projecte capitalitzant l'atur i convertint-se en socis.

"És un efecte col·lateral positiu de la crisi", explica sobre el repunt de nous projectes el director de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC), Miquel Miró. "Les demandes d'informació a la FCTC han pujat un 50%, en vam rebre més de 216", afegeix, i culpa la manca de crèdit del fet que moltes no s'hagin acabat constituint, perquè l'alternativa comporta un risc important: "Si es fa capitalitzant l'atur s'ha de mirar molt bé, perquè fas una aposta i, si no surt, t'has menjat tot l'atur".

No obstant això, aquesta via ha estat utilitzada per alguns treballadors que han creat una cooperativa a partir d'una empresa. No són la majoria, però cada cop hi ha més casos, i la FCTC n'ha xifrat una quarantena, quatre vegades més que el 2008.

Bona part són empreses en concurs de creditors en les quals els treballadors decideixen quedar-se la maquinària i continuar produint. També hi ha casos, però, "en què ha estat l'empresari qui ho ha proposat", explica Mireia Franch, directora general d'Economia Cooperativa i Creació d'Empreses de la Generalitat, per diversificar risc o per ampliar capital, davant la manca d'altres fonts de finançament.

La crisi és per al govern una causa del repunt cooperativista, però no pas la més important. "Es portava molts anys baixant i partíem de molt avall, però hi ha un canvi de tendència. Recollim els fruits de donar a conèixer la cooperativa: havia caigut del catàleg d'empreses i hem difós que és una fórmula vàlida".

Més resistents

Un altre dels motius del repunt és que les cooperatives aguanten millor la crisi i creen menys atur. L'any passat, els treballadors de cooperatives van baixar un 4%, mentre que el conjunt d'ocupació va caure un 5%.

"La raó és que tu ets el propietari del teu lloc de treball, i si t'has d'abaixar el sou ho fas, perquè és millor cobrar el 70% que no cobrar res", argumenta Miró. Mireia Franch subratlla el compromís que existeix dels treballadors pel projecte comú, que en moltes societats mercantils no es produeix perquè la relació empresari-empleat no ho fomenta: "Al final ens hem cregut una moto que era falsa: ni érem tots uns especuladors ni volíem ser rics... Som persones i volem ser tractats com a persones".