• Imprimir
• Enviar

La crisi mundial

La fortalesa llatina

PIB · L'economia de la regió cau només l'1,8% el 2009 OPTIMISME · La CEPAL dóna per superada la crisi i preveu un creixement, liderat pel Brasil, del 4,1% per al 2010 OMBRES · La recessió ha elevat la xifra de pobres a la zona en 9 milions

Federico Rivas Molina

Tot i no passar desapercebuda, la crisi financera global no ha estat tan catastròfica com ho podria haver estat a l'Amèrica Llatina i el Carib. Després de sis anys de creixement i lluny de les receptes neoliberals que els països del continent van aplicar durant la dècada dels 90, la regió ha resistit els embats externs amb una fortalesa sense precedents.

Els informes d'organismes d'origen divers, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Econòmica de Nacions Unides per a la Regió (CEPAL), són inequívocs: han situat la contracció del subcontinent per al 2009 al voltant de l'1,8%, tot i que amb disparitats internes derivades, sobretot, de la dependència de cada país amb les economies centrals. Amb tot, la caiguda del PIB experimentada a la regió dista de la registrada a altres zones d'Occident.

A això s'hi ha d'afegir que en el seu últim Balanç preliminar de situació, la CEPAL s'ha mostrat optimista. I és que alhora que ha donat per superada, tot i que amb cautela, la recessió, ha predit per al 2010 un creixement del PIB regional del 4,1%, liderat sobretot pel Brasil.

Els motius que aparentment han "blindat" en part l'Amèrica Llatina tenen el seu origen en els alts preus de les primeres matèries que produeix, sobretot aliments i petroli, i la "desconnexió" creixent dels seus mercats d'exportacions amb els Estats Units i la Unió Europea.

Mercats alternatius

I és que compradors alternatius i poderosos com l'Índia i la Xina han permès salvar els balanços a finals d'any, amb una notable recuperació en els dos últims trimestres. De fet, dels 20 països que radiografia l'informe de la CEPAL, en 10 hi va haver caigudes, mentre que en la resta es va registrar un creixement positiu. Les estrepitoses caigudes de Mèxic, que va liderar les baixes regionals amb un 6,7%, i la mala evolució de Veneçuela (-2,35%) i Xile (-1,8%) són una mostra de fins on han patit la tempesta financera els països més dependents del mercat nord-americà.

Per a la CEPAL, també han estat determinants per al bon desenvolupament llatinoamericà les "polítiques contracícliques" aplicades en els diferents governs, que després d'un període de creixement persistent havien optat per acumular reserves als seus bancs centrals. Entre aquestes mesures de política econòmica, l'organisme de les Nacions Unides esmenta la reducció dels tipus d'interès, l'augment del pes del crèdit concedit per la banca estatal, l'expansió de la despesa pública i l'adopció de mesures socials relacionades amb els incentius al consum i el suport a les famílies més pobres i desafavorides.

El Brasil, que ha esdevingut la locomotora de la zona, és un exemple paradigmàtic de l'aplicació d'aquestes polítiques econòmiques, que li han permès esquivar la crisi. El 2009, any en què a la majoria de països desenvolupats la crisi ha fet estralls, el Brasil ha crescut un 0,3%. Però és que, a més, té unes perspectives immillorables: la CEPAL estima que arribarà a un creixement del 5,5% i l'FMI, tot i que rebaixa aquesta xifra, la deixa en un gens menyspreable augment del PIB del 3,5%. El país liderat per Luiz Inácio Lula da Silva, vuitena economia mundial, es consolidarà durant aquest any al capdavant del tren sud-americà.

Amb tot, l'escenari futur no és de pur optimisme. Alicia Bárcena, secretària general de l'organisme de Nacions Unides, ha emfatitzat que "el pitjor de la crisi ha quedat enrere i que els motors del creixement s'han connectat", però s'afanya a advertir que "no se sap quan durarà el combustible". Segons els analistes, els dubtes persisteixen, atès que l'escenari extern encara genera "incertesa" i pot afectar les expectatives sobre la regió.

Augment de la misèria

La preocupació de l'organisme és que la desacceleració patida durant el 2009 ha incrementat en 9 milions els pobres llatinoamericans, fins a arribar a la xifra de 189 milions. A això cal afegir-hi la caiguda de les remeses migratòries, un ingrés fonamental per a 20 milions de famílies pobres. Amb una desocupació hispana superior al 13% als Estats Units, molts immigrants llatinoamericans van perdre la feina, i fins i tot es produeixen remeses al revés. És a dir, que les seves famílies pobres els envien diners per subsistir. "La crisi ha truncat sis anys de creixement amb millora dels indicadors socials", assenyala Bárcena. En aquest escenari, serà determinant per al futur, segons la secretària general de la CEPAL, que "els governs de l'Amèrica Llatina segueixin pensant que invertir en política social segueix sent un bon negoci".