• Imprimir

Treball

L'alternativa, en mans dels treballadors

GIR · La crisi està generant un repunt d'empreses que estudien transformar-se en cooperatives RESISTENTS · El director de la federació creu que tenen "més capacitat de supervivència"

X.A.

Les tres sòcies de Configest, una consultora de Mollerussa que s'ha transformat recentment en cooperativa
LAURENT SANSEN

Crisi, atur, desconfiança, por. Aquests són alguns dels fantasmes que planen actualment sobre la societat i sobre molts treballadors, i aturats, que no troben alternatives a una situació que els ofega. D'alternatives, però, n'hi ha. És el que assegura la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, ja que les xifres així l'hi indiquen: les empreses interessades a convertir-se en cooperatives han crescut un 50% en els últims mesos.

Els motius són diversos, però el principal és que els treballadors, davant la no continuïtat de la societat pels motius que siguin i davant una perspectiva d'atur i poques possibilitats de trobar feina, decideixen associar-se i agafar les regnes del negoci. La federació ha observat que, de les gairebé 8.000 empreses de més de 25 anys que hi ha a Catalunya, només 1.500 en tenen més de 35. És a dir, que en aquests deu anys, moltes viuen una crisi i desapareixen. Per això volen dir als treballadors d'aquestes empreses, en molts casos familiars, que el cooperativisme pot ser una alternativa per mantenir el lloc de treball.

El director de la federació, Miquel Miró, explica que una organització controlada pels treballadors, com és una cooperativa, pot fer front millor a la crisi: "Els treballadors tenen més capacitat de supervivència, perquè el fet de convertir-se en propietaris genera una il·lusió que fa que s'hi impliquin més i rendeixin més". Això no vol dir, però, que no puguin sorgir entrebancs, però Miró té clar com afronten aquestes organitzacions els problemes: "És com un matrimoni: l'important és mantenir la il·lusió". A més, quan vénen mal dades, el primer objectiu és mantenir l'ocupació: "És més fàcil pactar una contenció de la despesa salarial, encara que sigui igualment dolorós, perquè aquestes decisions les prenen els socis i treballadors i no un senyor, que és l'empresari, que el seu objectiu és el màxim benefici".

Per tot això, recomana que es creï una cooperativa en lloc d'una societat mercantil "per motius ideològics". Miró explica que, a diferència de les empreses, on el capital és el més important, a les cooperatives "la primacia està en les persones" mentre que el capital "és un instrument necessari però no el més important". A més, la cooperativa té eines per autofinançar-se que no té una empresa privada, ja que pot anar incorporant treballadors com a socis, fet que suposa una capitalització del projecte.

Aquest model de negoci té molts avantatges, però també inconvenients. Si no, "no hi hauria empreses, i tot serien cooperatives", admet Miró. Per exemple, explica que "la gestió és més complexa, hi pot haver més dificultats". No obstant, nega que les cooperatives tinguin més falta de gestors que les societats mercantils: "La gran majoria són petites i mitjanes, com l'empresa normal, i quan creixen, o es formen o fitxen. És un problema al qual també s'enfronten les pimes".

Suport

Les crisis generen cooperativisme, però no cal que sigui a causa de la crisi que neixi una d'aquestes organitzacions. Configest és una gestoria de Mollerussa que tot just acaba de culminar la seva conversió a cooperativa, per altres motius. "Teníem molta feina, però hi havia treballadores que no m'agradaven i d'altres que sí, i la meva experiència era que era poc dura i em deixaven tirada", explica Raquel Torres, antiga propietària i ara una de les tres sòcies. El canvi li ha servit per associar-se amb les treballadores amb qui s'entenia i tenir més força davant els contratemps. "Necessitava suport i em van ajudar. Ara som tres i ens va molt bé, ens avenim", afegeix Torres, que es mostra totalment partidària de la filosofia de la cooperativa, segons la qual el principi i el final són les persones.