• Imprimir
• Enviar

Microsoft

Gates es jubila de Microsoft en la nova era d'internet

FUTUR · Amb 52 anys deixa la companyia que va fundar per dedicar-se a missions filantròpiques RECURSOS · L'empresari ha donat més de 30.000 milions de dòlars a la seva fundació REPTE · El gegant informàtic necessita reinventar-se en temps de Google

Lara Bonilla

Bill Gates amb Steve Ballmer, el seu substitut a Microsoft
REUTERS

Quan només era un adolescent, Bill Gates va tenir una visió: que en cada llar i oficina hi hagués un ordinador personal. Amb aquest objectiu ha treballat 33 anys desenvolupant programes informàtics al capdavant de Microsoft, l'empresa de la qual és cofundador i de la qual ahir s'acomiadava per dedicar més temps a la filantropia al capdavant de la seva fundació.

Fill d'un advocat d'èxit de Seattle, Gates va programar el seu primer ordinador als 13 anys. Després d'un breu pas de dos anys per Harvard, on a més d'estudiar es va dedicar a jugar al pòquer, va fundar Microsoft amb un amic de la infància, Paul Allen. Era el 1975 i la seva primera oportunitat va arribar cinc anys després, quan Microsoft va desenvolupar per a IBM el sistema operatiu MS-DOS, al qual quatre anys després seguiria l'arxiconegut Windows. Amb manca de visió de futur, IBM els va permetre concedir la llicència del sistema a altres, i avui el 90% dels PC funcionen amb el software de Microsoft. Potser no és el millor ni té els fans més entregats -això és territori Apple-, però ell va saber construir una plataforma d'usuaris i va veure de seguida que el software podia ser un mercat separat del hardware.

Les gallines dels ous d'or, Windows i Office, són el seu llegat i continuen acumulant grans sumes de diners tot i l'avenç dels Macintosh, que funcionen amb el sistema operatiu d'Apple, i la competència de productes gratuïts com l'Open Office. Però el futur ja no és el mercat dels PC, sinó el creixent negoci d'internet, i aquí Microsoft va molt per darrere. Aquest és un mercat que lidera Google tot i els intents frustrats de Microsoft de competir-hi amb la temptativa de comprar Yahoo, que va acabar refusant l'oferta. El mateix Gates va dir ahir, durant el seu últim dia a l'oficina (encara hi anirà, però, un dia a la setmana), que no veu possible un acord amb Yahoo.

Microsoft s'ha expandit amb nous projectes com la consola Xbox o el Windows Server, però també ha tingut sonats fracassos com el Windows Vista o el reproductor Zune, que no ha pogut fer ombra a l'Ipod del seu etern competidor, Apple. Bill Gates és l'home que va revolucionar el món dels ordinadors personals, però el seu ascens no ha estat exempt de polèmica. Microsoft ha estat immers en diverses batalles antimonopoli tant a Europa com als EUA, i mentre per a uns és un astut home de negocis, per a d'altres és una figura odiosa. En el seu dia es va convertir en el multimilionari més jove, amb només 31 anys. Ara, ja té 52 anys, i potser encara li queda l'aspecte juvenil, però amb una fortuna personal de 50.000 milions de dòlars, segons la revista Fortune, ja no és l'home més ric del món, en haver estat superat pel també nord-americà Warren Buffet i el mexicà Carlos Slim.

Tot i que Gates ja no es dedicarà a temps complet a Microsoft, hi continuarà com a president del consell d'administració i treballarà en projectes tecnològics especials. El fundador del grup conegut també com a gegant informàtic de Seattle, ara vol dedicar el seu temps a tasques de beneficència a la Fundació Bill i Melinda Gates, que presideix amb la seva esposa. Gates coincideix amb el seu amic Warren Buffet que les grans fortunes també comporten responsabilitats. L'energia que va dedicar a desenvolupar programes informàtics la posarà al servei de la recerca de noves vacunes i al finançament de projectes en països en desenvolupament. I tot i que els més crítics diuen que el seu altruisme no és més que un exercici de relacions públiques, el cert és que ja ha donat més de 30.000 milions de dòlars (19.000 milions d'euros) a la seva fundació i en preveu donar encara més.

L'era post-Gates

I mentrestant, dilluns, Microsoft tornarà a obrir les portes com si res hagués canviat. Aquesta és almenys la línia oficial. Però el cert és que la marxa de Gates té un valor simbòlic, ja que per a molts ell és Microsoft. El seu adéu, però, permetrà a la companyia alliberar-se del pes del nom del fundador i obrir-se nous camins en un moment delicat. És l'era post-Gates. Microsoft queda en mans de Steve Ballmer, director executiu del grup des del 2000 i que Gates va conèixer a Harvard. Segons Ballmer, Microsoft "no perdrà pes" en el relleu. El seu repte més imminent serà posicionar-se en el negoci per internet. El gegant de la informàtica necessitarà diversificar els seus productes si vol continuar mantenint aquest qualificatiu.