• Imprimir

Qüestió de gènere

Jornada parcial, trampa o ajuda?

RECURS · Les dones s'acullen a la reducció d'horari per atendre la llar mentre que els homes ho fan per formar-se AJUT · Treball engega un pla per fomentar l'accés femení als càrrecs de direcció

M. Moreno

Gairebé com Sant Jordi és per a molts la jornada d'excusa per comprar aquell llibre que mai no llegiran, el dia 8 de març és la diada ideal per difondre una intensa allau de dades sobre la situació laboral de les dones i les desigualtats que continuen patint en ple segle XXI. Coincidint amb aquesta data, sindicats, organitzacions femenines i organismes oficials denuncien, any rere any, greuges i precarietats amb l'esperança, en general no gaire reeixida, que algú en prengui nota.

Entre les moltes circumstàncies que tornaran a sonar aquesta diada de la dona treballadora, destaquen les que revela l'estudi, presentat ahir per UGT, sobre l'alta feminització de la jornada parcial, un 12% de les treballadores, mentre que en el cas dels homes només arriba al 5%, aplicat, a més, sobre una població ocupada molt més àmplia, fet que deixa el pes de les dones en el total de contractes en més del 70%.

UGT s'interroga sobre si aquesta opció és realment facilitadora de la conciliació de la vida laboral i personal. L'Enquesta Catalana de Condicions de Treball assenyala en aquest sentit que, malgrat que també hi ha homes que recorren a aquest tipus de jornada, "els motius per acollir-s'hi són radicalment diferents". Així, "mentre que els homes utilitzen la jornada parcial per realitzar estudis o formació, les dones la utilitzen per tenir cura de la llar" i, en general, de les obligacions familiars que poden representar l'atenció dels fills o de les persones amb algun tipus de dependència. D'aquesta manera, indica el sindicat, es converteixen en el que s'anomena "cuidadores informals", una tasca que en la gran majoria de casos no rep cap mena de remuneració. Per això, lamenta UGT, l'opció de la jornada parcial "esdevé una trampa" i deriva en molts casos cap a situacions "no esperades ni desitjades", en bona mesura per l'absència "de polítiques efectives de conciliació que afavoreixin la coresponsabilitat de tasques i que no estiguin orientades de manera exclusiva a les dones".

La mateixa oficina estadística europea, Eurostat, ha constatat que continua havent-hi segregació en el mercat de treball en termes de presència en relació amb l'edat reproductiva de la dona. Relacionats o no amb aquesta circumstància, hi ha greuges comparatius tan flagrants com els salaris (la diferència entre el salari brut mitjà d'homes i dones és d'un 30% inferior en el cas d'aquestes), la precarització en forma de temporalitat i el fet que, segons un estudi de Randstat, les dones es presenten a més ofertes de treball però els homes obtenen més contractes.

Entre les propostes més o menys compartides pels sindicats per pal·liar les discriminacions hi ha per exemple les de CCOO, que, al marge de les modificacions necessàries en la negociació col·lectiva, insta a introduir la figura del delegat o delegada per la igualtat, l'aplicació i la millora de la llei orgànica d'igualtat i una nova organització dels temps de treball.

Salaris i responsabilitat

A tot plegat cal afegir-hi les dificultats d'accés a llocs de responsabilitat. El departament de Treball va fer públic ahir que a Catalunya només un 6,5% de les dones ocupades exerceixen càrrecs directius, davant del 9,4% dels homes. A desgrat del fet que les dones avancen "de forma positiva en el món de treball, amb 4,5 punts menys d'atur en quatre anys", va dir la consellera de Treball, Mar Serna, hi ha "assignatures pendents", com els esmentats salaris i la presència en els llocs de direcció.

Per pal·liar aquesta situació, el departament ha posat en marxa el projecte Dones Mentores, pel qual un grup de dones que ja han obtingut reconeixement professional donen suport en forma d'assessorament i orientació a d'altres dones perquè assoleixin els objectius de la seva carrera.