• Imprimir

L'EFECTE D'INTERNET EN LA NOSTRA CONSCIÈNCIA NACIONAL

Independència digital

Marta Rovira / Sociòloga

S. SOMEKAWA

Aquest estiu he llegit amb l'interès d'una neòfita en el món digital el llibre de Saül Gordillo, Nació.cat (Editorial Mina, Llibres de l'Òmnium, 2007). Mentre el llegia, pensava que fa pocs anys (i sembla que n'hagin passat molts) els gurus d'Internet prometien que estàvem davant d'un mitjà revolucionari, que obria grans possibilitats per a la interactivitat. Efectivament, podem dir que avui Internet és un mitjà de comunicació, d'interacció i de creació de comunitats virtuals que tenen una gran vida. En el cas català, aquesta visió de les potencialitats de la xarxa s'ha complert plenament. Cal dir que Internet és una de les notes més optimistes que té el país. En primer lloc, per la capacitat que ha demostrat la societat catalana per acollir aquest nou mitjà de treball, de cultura, d'expressió. Els índexs d'accés a Internet estan a la mitjana europea. I això indica que vivim en una societat capaç de situar-se al capdavant dels avenços tecnològics.

CATALUNYA HA FET APORTACIONS PRÒPIES a la xarxa gens menyspreables. Des de l'administració electrònica de la Generalitat a les iniciatives de la societat civil, com el gran diari digital dels Països Catalans que és Vilaweb, o el web de programari lliure Softcatalà, passant per l'aposta capdavantera de TV3 en les noves tecnologies (programari per a la previsió meteorològica, filmació en alta definició, etc.), el portal educatiu edu365, o la Universitat Oberta de Catalunya. La relació entre llengua i informàtica també ha donant lloc a iniciatives al voltant de la traducció automàtica (El Periódico n'és un exemple), d'autoaprenentatge, o de digitalització de diccionaris i eines lingüístiques.

PERÒ INTERNET NO ÉS NOMÉS UN ELEMENT d'innovació tecnològica, sinó també un factor d'innovació social. En aquest sentit, es pot dir que els catalans hem fet d'Internet una eina postmoderna de redreçament nacional. Un mitjà de construcció nacional de primer ordre que ha aconseguit situar Catalunya al món. L'èxit més important assolit mai, com remarca el mateix Saül Gordillo, ha estat l'aprovació del .cat per part de la Comissió per a l'assignació de Noms i Números a Internet (ICANN). Diu Gordillo que el .cat és la victòria més important de tota la història del catalanisme. Perquè ha aconseguit posar la llengua i la cultura catalanes a la xarxa amb una etiqueta pròpia, que ens identifica, més enllà de les fronteres, com una comunitat de parlants. I jo dic que això és un tret que defineix avui una societat avançada. Perquè vol dir que tots els catalans, independentment del territori on resideixin, estan connectats a la comunitat de parlants mitjançant una teranyina de webs .cat.

L'ALTRE FET SOCIAL QUE CRIDA L'ATENCIÓ és l'emergència d'una comunitat catalanista que ha creat una teranyina de relacions per mitjà dels blogs personals i de pàgines reivindicatives. Un conjunt de persones que es defineixen com a sobiranistes i que van teixint i compartint opinions sobre la situació del país i les seves opcions d'independència. Aparentment, podríem pensar que es tracta d'una situació d'autisme polític per part d'uns quants independentistes que es desfoguen des del seu blog personal o des d'un diari digital sense cap més efecte. Però si analitzem totes les aportacions esmentades de Catalunya a Internet, i la mateixa presència del català a la xarxa, no podem considerar aquesta conversa permanent entre catalanistes, sobiranistes o independentistes (cadascú es defineix com vol) com una anècdota.

AVUI, EL CATALANISME COMPTA amb una presència inusual a Internet, des d'on es canalitza tota la força de la societat civil per dur a terme iniciatives sovint exitoses. La campanya del .cat va aconseguir 30.000 adhesions en una setmana de posar-se en marxa. La campanya a favor de TV3 al País Valencià impulsada per e-Criteri, va aconseguir gairebé 20.000 adhesions i va rebre 76.952 correus electrònics. La campanya encara vigent de l'Associació Catalana de Professionals per un aeroport intercontinental en porta més de 100.000. Només són alguns exemples de la capacitat de mobilització social que ha assolit el catalanisme a Internet. L'ús de la xarxa digital com a eina reivindicativa -que els politòlegs analitzen com una nova forma de participació política- és un fet naturalitzat per al catalanisme del segle XXI.

SI CATALUNYA ÉS UNA NACIÓ SENSE ESTAT diferent de les altres nacions sense Estat, no és només perquè té més parlants, més indústria cultural, més capacitat econòmica que molts Estats. Sinó també perquè el catalanisme és una cultura política capaç d'adaptar-se, d'innovar, i de proposar les seves reivindicacions allà on pocs s'atrevirien a fer-ho. Cada vegada estic més convençuda que Catalunya no serà mai independent per mitjà de les armes, com han fet tradicionalment els pobles, sinó gràcies a Internet.