• Imprimir

QUI LIDERARÀ LA INFORMACIÓ A LA XARXA

Lluita per la informació

Santi Nolla / Periodista

MONTESOL

Arriba una lluita interessant: saber qui liderarà la informació a la xarxa. Per una part, estan els grans mitjans tradicionals, amb les seves pàgines web; per una altra, les noves empreses digitals. On anirà un ciutadà nord-americà de 30 anys a buscar la informació? A la web del New York Times o bé a Google o Yahhoo? De moment va a You Tube, però això només és imatge. De moment.

LA REACCIÓ INICIAL DELS DIARIS TRADICIONALS amb l'aparició d'Internet va ser negativa. Alguns, directament, van deixar clar que no creien en aquesta nova tecnologia. D'altres es van negar a bolcar el contingut del seu diari en la web i molts d'altres van posar barreres en forma de pagament de serveis. Amb el temps tothom va anar canviant. Avui, segurament les millors webs d'informació de la xarxa pertanyen als diaris tradicionals.

LA NOVA MODA EN LA COMUNICACIÓ és potenciar el món d'Internet, perquè per una via pot augmentar els ingressos publicitaris i per una altra integra també sectors de públic que no toquen el paper. Moltes redaccions estan començant a plantejar-se com unificar els dos suports: paper i web amb els mateixos periodistes. La integració, que ha funcionat a llocs dels Estats Units i d'Anglaterra, és un dels reptes que afronten en aquests moments els diaris i les grans agències d'informació. No és fàcil donar una càmera de vídeo o fotos i una gravadora de so a un periodista acostumat a anar amb una llibreta i un bolígraf. És un repte, però els diaris saben que avui són generadors de continguts i ja no depenen només d'un sol suport. Hi ha llocs on la integració de les redaccions costa més i d'altres, com algun diari gratuït, que pràcticament va néixer integrat.

LA LLUITA, PERÒ, ES MANTINDRÀ entre les pàgines web dels diaris tradicionals i les noves empreses de la xarxa. Aquesta mateixa setmana ha aparegut la notícia que el servei de notícies de Google havia firmat un acord amb quatre agències internacionals per publicar directament la seva informació sense passar per les webs dels diaris. L'acord es va firmar amb France Presse, UK Press Asociation, Associated Press i Canadian Press, que van oferir accés complet a tots els seus articles i fotografies. Aquestes agències han triat el servei de Google perquè no tenen una web pròpia dirigida al gran públic. Google ha presentat aquesta novetat com un gran avantatge, ja que permet als usuaris d'accedir directament a la font original. Els diaris i mitjans digitals, especialment els que es nodreixen principalment de les notícies d'agència, no veuen amb bons ulls aquesta novetat, que pot restar una part important de tràfic a les seves web, al veure com els seus articles són suplantats en el llistat de Google News pel teletip original de l'agència.

TAMBÉ, D'ALTRA BANDA, AQUESTA MATEIXA setmana, s'ha publicat que el New York Times deixarà de cobrar als seus lectors per l'accés on line als articles d'opinió del seus columnistes/editorialistes i per altres continguts. Després d'un intens debat intern, els directius del Times van prendre la decisió de posar fi al servei de pagament TimeSelect. Encara que altres publicacions ja havien acabat amb les subscripcions de pagament en la web, el Times remava en direcció contrària i el 2005 va començar a cobrar per l'accés als articles de les seves millors plomes. La decisió, que va prohibir l'accés gratuït també als arxius, va ser controvertida des de l'inici: alguns del columnistes afectats es van queixar que la mesura delimitava la seva comunitat de lectors on line.

EL MES DE JULIOL PASSAT, EL POST va informar de l'existència de moviments sindicalistes pel cessament del servei de pagament. Després de dos anys de lluites, el fet que ara es produeixi el cessament té més a veure amb el creixement que amb la pressió interna. Al mes de juny, el nombre de subscriptors del NYT només en web que pagaven 7,95 dòlars al mes o 49,95 a l'any va caure fins als 221.000. A l'abril encara n'hi havia 224.000.

LES GRANS EMPRESES DEL MÓN DIGITAL busquen la credibilitat dels grans diaris i ningú no està disposat a deixar obert cap forat. Si fins ara el paper dels buscadors era clar, en el sentit que eren un servei d'utilitat, ja ha començat la guerra pel domini del lideratge de la informació a la xarxa. Els grans diaris han sabut reaccionar a temps i avui lideren pràcticament tot el món de la informació i la credibilitat a la xarxa. Però les gran empreses digitals no semblen disposades a regalar cap tros del pastís.

EL MOVIMENT DE GOOGLE ÉS CLAR, i també el del New York Times. D'una banda, el cercador aspira a alinear-se amb la informació i, d'una altra, el gran diari tradicional cerca més creixement, més usuaris, deixant de cobrar l'accés als millors columnistes. La lluita sembla interessant. Avui desbancar els grans diaris que lideren la informació a la xarxa és una tasca tan difícil com apassionant l'aposta.