• Imprimir

Gràcies

Xavier Roig / Enginyer i escriptor

GUILLEM CIFRÉ

Un amic que està ben connectat amb l'entorn de la Casa Blanca em diu: "Pel que fa a Zapatero, en Bush ni l'ha rebut, ni el rep, ni el rebrà. Si vols tu, en Bush és com és, però no és burro i es va adonar immediatament que el Zapatero és un frívol i un xarlatà del que no te'n pots refiar". Llàstima que el president Bush estigui tant atrafegat i Catalunya li caigui tan lluny, perquè podria perdre una estona explicant tot això als representants catalans a Madrid que, aquesta setmana, han decidit protegir Zapatero i votar en contra de la seva compareixença al Congrés de Diputats. Sobre aquest fet -aquesta renúncia extremament greu- voldria fer dues reflexions.

UNA VA EN EL SENTIT DE L'ENDOGÀMIA POLÍTICA i el joc a curt vergonyant que els representants catalans autoqualificats de catalanistes (CiU i ERC) practiquen de fa massa temps. Vull dir que un dels mals més profunds que se li pot fer a la democràcia i, sobretot, al catalanisme (que inclou independentistes i no independentistes) és deixar orfe l'elector. Això ja va tenir lloc no fa tant, quan es va organitzar l'ínclit Fòrum de les Cultures. La majoria de la gent va veure que allò era una aixecada de camisa colossal. Per contra, tots aquells que estàvem exasperats davant aquella evidència tant ridícula i malversadora de fons públics, ens vàrem quedar sense cap partit que ens representés. Ara tornem a ser-hi. Hem passat un estiu infernal, ens han escalfat el cap dient-nos que la culpa la tenia el govern espanyol, s'ha fet venir als senyors Pizarro i Atienza a Barcelona (total per fer el ridícul, nosaltres), s'ha demanat la dimissió de la ministra de Foment (la qual s'ha tret les puces de sobre adreçant-nos al primer ministre Zapatero), etc. I quan arriba el moment de poder fer passar pel l'adreçador al saltimbanqui responsable, hooop!, es vota en contra de la seva compareixença parlamentària.

AQUEST TÈCNICA DEL 'COITUS INTERRUPTUS' -a la qual tanta afició han agafat els representants del catalanisme polític- ja ens ha embafat prou aquests darrers trenta anys. Entre d'altres coses, perquè el nostre prestigi, a causa d'aquest vici, ja ha arribat massa baix.

LA SEGONA REFLEXIÓ QUE VOLIA FER gira al voltant de les veritats absolutes i les evidències. M'explico. Si en un moment donat, després de quatre dies que caigui aigua del cel, el PP diu que plou, potser algú haurà d'afegir-se a la seva opinió sense demanar-ne excuses. No creuen? Els arguments dels "no alineats amb el PP" ja comencen a estar suats perquè, tal com estan plantejades les coses, aquesta estratègia serveix de poc quan la seva adopció sempre desemboca en "alineats amb el PSOE". Els nostres polítics a Madrid haurien d'abandonar la política florentina, i deixar-la per als més capacitats. Perquè un grapat d'electes sorgits de llistes perfectament blindades i que configuren un conjunt d'individus que va des de descamisats que vénen de tirar l'aigua a l'arròs, fins a elements que tenen suplicatoris pendents, no pot practicar cap tipus de filigrana política. No sé si m'explico, però els resultats estan a la vista.

DE TOT PLEGAT, JO N'EXTREC LES MEVES LLIÇONS. Com que els representants catalanistes (?) a Madrid deixen que em maltractin i, quan tenim identificat el culpable, li permeten fugir tot obrint-li el cadenat de la porta, he decidit que a les properes eleccions els votarà son pare. I com que aquesta situació és fruit d'un sistema electoral viciat, fet a la seva mida i que no tenen intenció de canviar, no només no els votaré sinó que m'abstindré -perquè protesto contra el sistema que ells s'han dissenyat-. I de tot això en faré proselitisme i propaganda: "Sobretot, no voteu!". O sigui que ja ho veuen, poden tenir per segur ses senyories (?) que a les properes eleccions em quedaré a casa. O aniré a fer el vermut. Qualsevol cosa abans de maltractar la democràcia i legitimar, amb el meu vot, que determinats individus puguin trepitjar un Parlament.