• Imprimir
• Enviar

DE FIL DE VINT

La culpa és d'Adam i Eva

Isabel-Clara Simó

Tinc dret a preguntar qui és el culpable de la situació ferroviària a Catalunya i de l'apagada a Barcelona. I tinc dret a tenir resposta. No crec que en una democràcia aquests dos drets siguin discutibles. Ara bé, el president de la Generalitat m'ha decebut perquè ha entrat en la cua dels qui s'espolsen les responsabilitats. Per la senyora Álvarez, la culpa és del PP, per Pizarro, la culpa és de la xarxa elèctrica i per la xarxa elèctrica la culpa és de Pizarro. I ara per Montilla la culpa és de Pujol. I n'és culpable per haver-se obsessionat amb el debat identitari. Perdoni, president, però l'ofensiva identitària que emana Madrid no veig que la denunciï, i en canvi troba nocives les tímides reivindicacions catalanes, que li fan nosa. ¿És que és incompatible ser català i ser d'esquerres? ¿És que és incompatible ser independentista o espanyolista amb fer ben feta la feina? Si algun govern hagués dedicat un temps excessiu al tema identitari, cregui'm senyor Montilla que hores d'ara es notaria.

M'ha decebut també Maragall, demanant que abandonem les divisions dreta-esquerra, com si aquestes fossin un entelèquia, i que ens unim, per raons europeistes, amb els qui abans havíem discutit. ¿Vol dir la sociovergència? Doncs si vol dir això, vol dir replantejar-se el debat identitari que acaba de denunciar Montilla. Maragall diu que calen partits grans. Si aquest és l'objectiu, apa, actuem per inèrcia. O, millor, fem-nos tots del PP. Fem-nos neoliberals et le monde va de lui-même.

Tothom està fugint d'estudi, perquè la responsabilitat no la vol assumir ningú. I això és gravíssim.