• Imprimir

PER HIGIENE DEMOCRÀTICA I PER NECESSITAT DE RENOVACIÓ

'Boteu' Jordi Hereu

Ramon Tremosa i Balcells / Professor de teoria econòmica a la UB / ramontremosa.com

XAVIER RAMIRO

Jordi Portabella va perdre quasi la meitat dels vots a Barcelona i va quedar cinquè darrere d'ICV, però va saber donar un ràpid cop d'efecte passant a l'oposició. A mig camí entre l'èpica ètica i l'oportunisme descarat, sense aclarir si el seu gest va ser o no improvisat, o si el va imposar a la direcció del partit (o bé si aquesta li va marcar el camí), el cert és que el bipartit municipal de PSC + ICV està en minoria absoluta. Celebro la decisió de Portabella, però, a parer meu, ERC només recuperarà una equidistància creïble quan faci amb el PSC el mateix que ha fet amb CiU sense pietat dues vegades: votar el segon partit, amb qui sigui, "encara que presenti un sofà" (a Cornellà Montilla va treure 1.000 vots menys el 2006 que Maragall el 2003), per botar el PSC d'una gran administració (botar, etimològicament, del francès antic boter = colpir, empènyer, fer fora en aquest cas). Ara es presenta la primera oportunitat.

ERC HAURIA DE VOTAR TRIAS EL PROPER DIA 16 DE JUNY per higiene democràtica i per necessitat de renovació. Veuríem llavors què faria el PP d'un Alberto Fernández que es va delatar quan, tot just conèixer la decisió d'ERC, va instar Hereu a governar en minoria. Veuríem llavors com es difumina el miratge del debat dreta-esquerra, amb què tan hàbilment es camufla el debat Catalunya-Espanya: el PP s'abstindria per permetre la reelecció d'Hereu com el PSOE farà a Navarra amb el PP? ERC és un partit més madur, i no menys, quan renuncia al tripartit: de tan madurs que diuen que són i han estat altres partits avui, entre molts altres exemples, els trens a Catalunya se'ns estan literalment podrint a les vies.

EL PSC HA TEIXIT UN HÀBIL CORDÓ SANITARI contra el PP a Catalunya però té llicència progressista per fer les excepcions que calgui. No només en petits ajuntaments com ara Roses, on un pacte PSC + PP traurà CiU de l'alcaldia, sinó també en els temes realment importants com ara el finançament del nou Estatut: el pacte PSC + ICV + PP de primers de setembre de 2005 al Consell Consultiu, enfront de CiU i ERC, va començar a retallar de debò i des de Catalunya avenços reals aconseguits. Per a ERC, però, llavors no va passar res greu amb la lleialtat que se suposava que els devien Maragall i el PSC. Sempre he cregut que Artur Mas es va equivocar passant per la Moncloa en solitari i assumint la retallada de l'Estatut: ara potser tampoc no governaria, però tindria més crèdit i discurs nacional i podria canalitzar actes reivindicatius com el de l'IESE i la manca de resultats de més autogovern del tripartit. Però potser també se'l pot entendre si havia conclòs que l'equidistància d'ERC és carta blanca al PSC i decapitació a qualsevol preu de CiU: com interpretar avui si no els pactes PSC + ERC a les diputacions i a tants ajuntaments?

JOAN PUIGCERCÓS HA FET SERVIR SOVINT una imatge molt gràfica per donar suport de franc al PSOE a Madrid: "No posarem el PSOE als peus dels cavalls del PP". Santa innocència! El PSOE no ha tingut cap pietosa consideració a l'hora de posar ERC als peus dels cavalls de qui fos per retallar l'Estatut o per fer-la fora de la Generalitat. Botar Hereu seria pagar el PSOE amb la mateix moneda. ¿Ho farà ERC o deixarà ara consolidar un altre alcalde socialista nomenat a dit? Per aquest precís motiu conec votants que han retirat el vot a ERC. I no val allò de "garantir la governabilitat": un partit independentista ha de qüestionar totes les cadires, principalment les dels partits sucursal a casa nostra.

A L'INREVÉS DE TRIAS, JORDI HEREU HA ESTAT ALTIU i prepotent, ha parlat com si no tingués res a veure amb l'actual Barcelona i ha seguit els dictats de Madrid sense piular. ERC ha de votar amb CiU i PP sense complexos per forçar la revisió del pas de l'AVE, la descentralització real dels districtes, la rebaixa de la pressió fiscal i de la publicitat institucional. Pel que fa al model de ciutat, William Curtis, un dels principals crítics de l'arquitectura moderna, equipara Diagonal Mar i el Fòrum amb un trist Miami... La Rita Barberà no ho hauria fet millor. Per tant, doncs, per què no fer directament Trias alcalde? Mentre Hereu concedia cofoies entrevistes, rebia la claca dels funcionaris i anunciava el tripartit sense ni tan sols parlar amb Portabella, l'Ajuntament de dretes de Sant Cugat és el primer a expropiar pisos de protecció oficial buits, un fet del qual molts ajuntaments d'esquerres no en tenen ni tan sols informació.

EL BINOMI PSC + ICV, GRÀCIES A ERC, ha assolit l'hegemonia total a Catalunya. Quan parla, Hereu és un dels millors exponents de la superioritat moral de les esquerres, passada en el seu cas per la més cara escola de negocis. Caldria estudiar per què Catalunya és el país europeu amb un pes encara tan gran del que representa el maig de 1968: un postmaterialisme antiliberal que no ha renovat el seu discurs, com suggeria Carod quan analitzava la contundent derrota de Royal davant de Sarkozy. Recomano un llibre de Maurice Clavel, traduït esplèndidament al català per Jordi Galí amb el suggerent títol Déu és Déu, redéu! (Barcelonesa d'Edicions, 1993). Acabat d'escriure la nit de Nadal de 1974, Clavel s'adreça als joves de la seva parròquia que se'n van tan contents a desfilar amb el partit comunista: "Us heu fet marxistes per no ser els últims cristians però sereu els últims marxistes". A veure quan passa ERC de la resignació de votar Jordi Hereu a la satisfacció de botar-lo.