• Imprimir

HA GUANYAT QUALITAT, ABAST, PLURALITAT I COMPLEXITAT

Sant Jordi es ressitua

D. Sam Abrams / Poeta, assagista i traductor

CARME PERIS

Aquest any, per primera vegada en molts anys, m'he sentit còmode durant la diada de Sant Jordi. No he tingut aquella sensació ambivalent d'il·lusió, per un costat, de veure com els llibres i els autors s'apoderen dels carrers, i de fàstic, per l'altre costat, de veure com la festa s'havia convertit en un espectacle grotesc que no tenia cap relació autèntica amb la literatura de veritat i el foment de la lectura. Crec sincerament que el malestar de molts ciutadans i les declaracions contundents d'autors de la talla de Carme Riera o Jordi Coca han tingut el seu efecte, gradual i tranquil si voleu, al llarg dels darrers anys.

AMB TOT, TINC LA IMPRESSIÓ QUE LA FESTA de Sant Jordi es va ressituant i, alhora, creix i es diversifica. Al meu entendre això està molt bé perquè vol dir que la festa progressa (no podem viure en el passat) i no cal que es desvirtuï i se sotmeti indiscriminadament a les brutals lleis del mercantilisme més desenfrenat. Ara bé, tampoc no cal fer-se falses il·lusions perquè estem lluny de ser al cap del carrer. El cert és que Sant Jordi aquest any ha guanyat qualitat, pluralitat, abast i complexitat. Vejam algunes de les raons del canvi.

LA PRIMERA RAÓ DEL CANVI ÉS EL DESGAST natural i lògic del llibre mediàtic. Tots sabem que el llibre mediàtic és una flor de temporada que neix amb la data de caducitat incorporada i acabarà a les taules dels saldos del mercat de Sant Antoni els diumenges. També, cosa que molts no volen acceptar, la moda mateixa del llibre mediàtic com a fenomen editorial i social té els dies comptats perquè es fonamenta en el caprici i en l'impacte immediat i aquests dos factors són altament inestables.

LA SEGONA RAÓ DEL CANVI ÉS QUE EL PANORAMA editorial està molt més clar. Ningú ha intentat vendre bou per bèstia grossa enguany. Sabem que en el mercat del llibre hi ha molts tipus de productes i dibuixen un arc que va des del llibre mediàtic fins al llibre de literatura, passant pel best seller. I que cada lector compri el producte que més li ve de gust, només faltaria!, sense pressions i sense complexos. Eliminar les ambigüitats és un gest molt útil de cara als lectors. I crec que el fet de tenir els conceptes generals clars ha animat els editors de literatura de veritat a jugar de manera més forta i més diversificada.

D'EXEMPLES N'HI HA MOLTS. Els magnífics anuncis de Proa a TV3 a favor de les novel·les de Joaquim Pijoan, Pere Rovira i Maite Salord. La campanya "Llegeix poesia per Sant Jordi" a Catalunya Ràdio. El fet de trobar poetes com Joan Margarit, amb Casa de Misericòrdia, i Jordi Julià, amb Els déus de fang, signant llibres a les parades. Trobar-me al carrer, corrent d'una cita a l'altra, el gran historiador Paul Preston, en companyia de l'infatigable Xavier Gafarot, que havia vingut a promocionar un llibre de recerca sobre els corresponsals estrangers durant la Guerra Civil. L'extraordinària campanya publicitària de La Magrana a favor del genial assaig (!) de Manuel Forcano, A fil d'espasa, sobre les croades vistes pels jueus. Sentir com diferents llibreters t'expliquen, apassionats i feliços, l'èxit del darrer llibre memorialístic del mestre Josep Maria Espinàs. Observar que autors de fora de Barcelona com Andreu Carranza triomfen a la metròpoli. Constatar que l'Associació d'Editors Valencians ha participat, per primer cop, a la festa. Llegir que el nou diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans s'ha situat en el rànquing de llibres d'un cert èxit.

EN AQUEST CLIMA GENERAL DE CONFIANÇA es respiren aires de recuperació i de canvi. I el canvi més destacat és que la diada pròpiament dita està generant tota una sèrie d'activitats paral·leles de gran qualitat i complicitat, que se situen abans i després de la festa. Citaré dos casos només. Dos dies abans de Sant Jordi vaig assistir a un esplèndida recital de poesia russa moderna i contemporània a l'Escola Oficial d'Idiomes de Barcelona. El pretext era que Sant Jordi és el sant patró de Moscou! Déu n'hi do! Però vam poder sentir poemes de clàssics moderns com Akhmàtova, Blok, Mandelstam, Pasternak i Tsvetaieva en les versions catalanes o castellanes de traductors de la talla de Selma Ancira, Joan Casas (amb la col·laboració de Nina Avrova), Helena Vidal o Mònica Zgustovà. I també vam poder tastar una mostra de la poesia d'ara a través dels versos de Xènia Dyakonova, Maria Ignatieva (pseudònim de Maixa Organissan) i Pavel Lukiyanov. Per una altra banda, l'incombustible grup de poetes de Sabadell que s'apleguen a l'entorn del projecte editorial de plaquettes i llibres que es coneixen sota el nom de Versàlia ens van marcar un gol a tots en portar, tres dies després de la diada, l'extraordinària poeta i crítica Tess Gallagher amb motiu de la publicació que Eduardo Moga ha fet del seu darrer llibre, Moon crossing bridge (2002), el poemari on tracta la pèrdua del seu marit, Raymond Carver.

LA FESTA DE SANT JORDI DÓNA SENYALS inequívocs que es recupera. Molt bé. Ara ens hem de preocupar que continuï aquesta tendència i que els altres 364 dies de l'any la literatura susciti una resposta de prestigi social, de dedicació i de lectura.