• Imprimir
• Enviar

NO ÉS JUST QUE ELS MÉS FEBLES PAGUIN LES ESPECULACIONS D'UNS ESPAVILATS

Crisi econòmica i de valors

Àngels Guiteras i Mestres / Presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya

XAVIER RAMIRO

Ahir vam viure un dia de vagues i de manifestacions massives, que fa molts anys que no veiem al nostre país. Les mesures improvisades pel govern central durant les darreres setmanes per reduir el dèficit públic ens han posat de nou davant d'una realitat que vam conèixer, també d'un dia per l'altre, ara fa ja més d'un any i mig. Quan tots ens pensàvem que vivíem en una societat en què s'havien desterrat les crisis i que podíem avançar en l'Estat de benestar, amb un atur baix i el consum com a principal bandera, ens vam trobar de cop amb una crisi que mesos abans el govern espanyol havia negat.

DE LA MATEIXA MANERA, i amb el mateix estil, ens arriben les mesures i les retallades. S'ha esperat també fins a l'últim moment, amb un dèficit al voltant del 12% del PIB i amb la Unió Europea i el mateix Barack Obama exigint accions contundents.

LES POLÍTIQUES SOCIALS, tal com diu el govern català, no poden formar part d'aquestes mesures. El pla d'austeritat del govern espanyol per reduir el dèficit demana esforços en la línia equivocada. A més, no només no promourà el creixement econòmic i de l'ocupació, sinó que també generarà un malestar generalitzat que fomentarà la fractura social i el desànim entre la població.

AQUEST DÈFICIT PÚBLIC que ara cal reduir no l'han provocat les prestacions socials, sinó els crèdits que els governs europeus, i també l'espanyol, han donat als bancs i entitats financeres. Es calcula que els ajuts en forma de crèdits al sistema bancari -amb diners de tots- equivalen al 29% del PIB.

ENS TROBEM DAVANT D'UNA CRISI econòmica internacional de dimensions desconegudes, causada principalment per una gestió fraudulenta del món financer i, en el cas espanyol, per una economia basada en el totxo i fomentada pels poders públics. Els especuladors han creat una riquesa virtual fent-nos creure que érem rics, per tal que tots plegats ens endeutéssim sense fi i que els seus beneficis no paressin de créixer. Van anar inflant un gran globus de colors que feia bonic i que ha petat, que ha desaparegut. Venedors de globus, venedors de falses il·lusions. Els bancs continuen tenint beneficis i esperen impacients un nou moment per tornar a vendre globus i tornar a guanyar més i més diners.

ELLS ES VAN ENRIQUINT mentre a la resta, els que estan a l'atur, els que han de tancar el seu negoci, els que malden per arribar a final de mes, se'ls demanen tots els esforços. És clar que cal assumir sacrificis, però no tothom igual. Hi ha sectors amb grans beneficis i directius amb retribucions milionàries que no són precisament per on han començat les mesures.

NO ES PODEN RETALLAR els drets socials. No és coherent, no és valent, no és eficaç i és contraproduent perquè pot agreujar la crisi econòmica i portar-nos a una crisi social que fracturi més la societat i incrementi l'exclusió social. I sobretot no és just que les persones vulnerables financin les especulacions financeres d'un grapat d'espavilats.

SORTIR DE LA CRISI ECONÒMICA no serà possible si no solucionem la crisi de valors que ens hi ha portat. Uns valors que situen el lucre al centre de tot, en lloc de posar-hi les persones. Uns valors basats en falses necessitats i en un consumisme exagerat que crea frustració, insatisfacció, profund malestar i que ens fa creure que com més oci, més diversió i menys esforç, més a prop s'està del paradís.

NOMÉS CANVIANT AQUESTS VALORS pels de la humilitat, la solidaritat, la responsabilitat i l'esforç podrem sortir de la crisi econòmica i construir un Estat de benestar viable. No es tracta d'actituds que ens siguin estranyes, ans al contrari. Són valors que han estat sempre intensament arrelats al nostre país. Les generacions precedents ens han donat lliçons de sacrifici, orgull, capacitat de treball i de sortir endavant fins i tot en les situacions més complicades. La societat civil catalana és un bon exemple d'aquest tarannà.