• Imprimir

CONVERSA ARRAN DELS REFERÈNDUMS SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Consultant amb Enric Vila (i 2)

Alfons López Tena / Notari. President del Cercle d'Estudis Sobiranistes

GUILLEM CIFRÉ

L'Enric Vila i jo estem preparant un llibre de converses. Heus ací el segon extracte de la xerrada que vam mantenir amb motiu dels referèndums sobre la independència de Catalunya:

Enric Vila: Però qui defineix la idea d'excel·lència? No és el mateix organitzar un referèndum a Osona que a Sant Cugat. O sí?

Alfons López Tena: A cada municipi t'has d'adaptar a les condicions locals. En tot cas, la coordinadora hauria de poder defensar la seva idea d'excel·lència sense barrejar-la amb la unitat sagrada de la tribu. A Osona, amb un electorat de 120.000 persones, repartit en 34 pobles, vam posar 52 col·legis electorals; a Sant Cugat, amb un electorat de 60.000 electors, la coordinadora va posar vuit col·legis. La gran notícia de Sant Cugat van ser els resultats. Malgrat les mancances organitzatives, els números van ser excel·lents, sobretot si els compares amb els índexs de participació que allà tenen en els comicis institucionals. A Osona, la comparació és espectacular: els vots independentistes es van acostar al 80% dels votants de tots els partits junts en els comicis oficials. Tot això hauria arribat a la gent si la coordinadora hagués entrat en el debat que jo proposava.

- Què en van dir a Osona de les teves declaracions crítiques?

- Estaven encantats.

- Però no era més fàcil lluir-se a Osona, que a d'altres bandes del país?

- Osona té un 14% de nova immigració; a Vic s'arriba al 23. Tenint en compte que els referèndums permetien votar els nouvinguts, era més fàcil treure un bon percentatge de participació a Berga (32%) o Ripoll (25%), que no pas a Osona (42%). Als pobles d'Osona per sota 500 habitants, vam superar en 15 punts els de la resta de Catalunya. La diferència va ser la feina ben feta, insisteixo.

- Però en què va consistir aquesta feina? Concreta una mica.

- Doncs bàsicament a centrar-se només en la participació. I això vol dir parlar amb tothom, fer campanya grass-roots. Si l'objectiu és la independència només atraus els convençuts. L'important és generar debat, apel·lar a la consciència cívica de la gent. Un país són els seus ciutadans i la seva capacitat d'organitzar-se. Si aconsegueixes que els unionistes es posicionin i discuteixin amb tu ja t'estan ajudant a construir el país. Els actes multitudinaris a favor de la independència, amb vaques sagrades que t'omplen una sala de convençuts, són fantàstics, però no augmenten la participació. La clau era fer microactes, reunions petites, parlar amb tothom.

- Però qui és tothom?

- Doncs tothom és tothom. Vam parlar amb el gremi de perruquers, vam parlar amb els botiguers, amb els immams, amb els clubs esportius, vam parlar amb empresaris, fins i tot vam anar a les discoteques. Hauries d'haver vist l'èxit que van tenir les urnes que vam posar a les discoteques. Les noies que vam posar d'interventores, ben guapes i maquillades, es van fer un tip de dir als quillos delerosos que no podien votar perquè no estaven empadronats a la comarca d'Osona.

- I els alcaldes van ajudar?

- Hi va haver de tot. En general, els quadres de partits van treballar de valent i els alcaldes van posar pals a les rodes fins que van ensumar l'èxit del referèndum. Quan vam presentar les consultes van córrer a fer-se les fotos. Però, després, tot van ser problemes.

- En tot cas, tu m'havies dit que volies superar el 50% de participació. A Osona tampoc no hi vàreu arribar.

- Si no poses el llistó alt, no motives la gent. Si el llistó hagués sigut més baix, hauríem tret uns resultats més baixos. A més, traient els immigrants i els menors de 18 anys, que no tenen dret a vot, a Osona la participació va superar el 50%. De fet, van sortir més vots a favor de la independència que a favor de l'Estatut, i el doble de vots que a favor de la Constitució Europea. Vam tenir uns 140 periodistes acreditats, la majoria estrangers i de Madrid. Vam deixar els mitjans de Barcelona en evidència. Les teles, les ràdios i la premsa no es van acreditar fins que van veure l'allau de corresponsals estrangers. Es van vèncer moltes dificultats i es van establir les bases d'un mètode seriós i que funciona.

- Així, vas quedar content.

- Sobretot estic content perquè he descobert el país que t'he dit: més decidit, més valent i més treballador. M'ha quedat clar que la independència s'ha de fer amb gent de classe obrera.

- Deixeu que el poble se m'acosti!

- Jo preferiria citar Churchill: "No hi ha res com el sentit comú de la gent senzilla." Vaig treballar amb treballadors purs i durs, sense gaire formació i em va impressionar veure que pencaven amb més professionalitat i eficàcia que la gent que tracto normalment a Barcelona.

- Paternalista.

- Ja ho he pensat, hi he donat moltíssimes voltes. Però no és això. Moltes coses ells les veien i les gestionaven millor que jo: em vaig fer un tip de rectificar. La relació era d'iguals i el que em va sorprendre va ser que tenien més idees i les portaven a la pràctica amb molta més intel·ligència i decisió que els dirigents barcelonins. Vaig descobrir un país de veritat, que no ha perdut la grapa ni l'instint.

- Només coneixies el país capat.

- Potser només coneixia el país que governa; no t'ho discuteixo. Però vull remarcar que aquesta gent anava per feina i que seran aquests catalans, que tenen un sou massa ajustat per perdre el temps en bizantinismes, els que ens trauran les castanyes del foc. Mira, el traductor de CCOO de Vic ens va fer un paper informatiu de franc traduït a l'àrab, el xinès, el polonès, el georgià, anglès i francès. En una de les reunions vam tenir la típica intervenció crítica. Un home es queixava que no havíem fet el paper en bereber. No entro en el fet que la majoria de berebers són analfabets en la seva llengua; la meva pregunta era: ho vols fer tu?, coneixes algú ho faci de franc o que vulgui pagar-ho? Si no és el cas, podem anar per feina? Jo responia les intervencions amb respecte, perquè si comences a menysprear els plantejaments estúpids, els que tenen bones idees es cohibeixen i no diuen res. Però aquesta mena de problemes ficticis o sense solució gairebé sempre venien de la mà del típic perfil de catalanista setciències que és capaç de relacionar la independència de Catalunya amb la salvació de les balenes blaves i encara subordinar-la [...].