• Imprimir

Residuals

Lluís Montserrat

Quants anys portem amb el conte -concretament el del llop que no acaba de venir mai- de l'apagada analògica? Quantes vegades ha estat retardat, ajornat i endarrerit l'adveniment de la portentosa tecnologia digital, aquesta que ens rega a doll i per tants canals diferents amb totes les variants de la teleporqueria? Quants diners han invertit les administracions en campanyes per fer córrer els ciutadans a adaptar-se a la TDT? De quantes maneres diferents ens han fet arribar el missatge que ells ja ens han avisat i que, si nosaltres no ens espavilem, serà ben bé que som rucs? Doncs bé, ja ha arribat l'hora. Els senyors-que-manen ja han desendollat la maquinària analògica i, segons els analistes a sou dels senyors-que-manen, els ciutadans han fet els deures i pràcticament ningú no s'ha quedat a les fosques. De fet, però, sí que n'hi ha de televisors que han entonat el tururut violes. Són els d'aquells ciutadans que l'administració considera "un problema residual". Segons els comptes, aquests éssers humans "residuals" són gairebé quinze mil persones i, per l'administració, són tan residuals que ni amb tots els anys, els retards, les milionades en publicitat i la resta de la santíssima collonada digital, no els ha vagat de solucionar-ho. Quina poca complicitat!