• Imprimir

CAL UNA REGENERACIÓ EN L'ÀMBIT POLÍTIC, ECONÒMIC I SOCIAL O MORAL

Canvi o revolució

Rafael de Ribot / Periodista

XAVIER RAMIRO

Expliquen que l'escriptor anglès G.K. Chesterton va creuar el canal de la Mànega i al desembarcar a Calais, ja en territori francès, va establir conversa amb l'amo d'una fonda. El francès de seguida es va queixar al foraster que les coses anaven de mal en pitjor pel constant retrocés de les llibertats i es lamentava que desprès d'haver fet tres revolucions havien anat a parar allà mateix. Diuen que Chesterton, amb sornegueria britànica, li va respondre que aquest és el sentit propi del terme revolució, que es refereix al moviment del mòbil que recorre una corba tancada per tornar al punt de partida. O sigui, l'ús i el sentit que li va donar Copèrnic per explicar la seva teoria de l'òrbita de la terra. De fet des del primer moment el terme va resultar equívoc i va fer fortuna l'expressió fer un gir copernicà per definir una cosa que canvia de forma radical, quan en realitat es refereix a una giragonsa que al final ens torna a situar en el punt de partida.

AVUI A CATALUNYA HI HA la sensació socialment generalitzada i políticament transversal que estem arribant a un final d'etapa i que estem a punt d'obrir un nou cicle. Entre els que sustenten aquesta tesi hi ha qui aposta per una regeneració revolucionària mentre que d'altres consideren que el que pot resultar veritablement transformador és l'inici d'un procés de canvi. Sigui com sigui, s'ha d'avançar en els tres àmbits que han entrat en crisi: el polític, l'econòmic i el social o moral.

LA REGENERACIÓ EN L'ÀMBIT SOCIAL no serà possible sense una nova escala de valors que substitueixi una cultura de l'èxit sustentada en el tot s'hi val, sobretot si no t'enxampen. Més enllà dels objectius personals de cada individu, s'ha de recuperar l'ètica com la garantia real per establir unes normes eficaces i útils per a la convivència. Ja ho diuen, que feta la llei feta la trampa, així que hem de ser veritablement trencadors i defensar que necessitem un sistema més just que legal.

LA CRISI ECONÒMICA, EN UN MÓN obert, ha tingut les seves causes globals i també tindrà part de les solucions en aquest mateix àmbit. Però localment podem actuar per millorar molts dels mals que ens afecten si som capaços de detectar-los, analitzar-los i donar-hi solucions. No és cert que la crisi estigui afectant a tothom de la mateixa manera i amb la mateixa intensitat ni que la sortida del pou sigui un fet tan inevitable com haver-hi caigut. Tothom sap que això va contra les lleis de la física. Els que prediquen aquest determinisme haurien d'explicar-nos, per exemple, els motius pels quals el producte interior brut de Madrid està a punt de superar el de Catalunya per primer cop a la història.

PERÒ TOT I LA IMPORTÀNCIA dels canvis que cal provocar en aquests dos àmbits ara mateix tot sembla centrat en quines seran les conseqüències d'aquesta triple crisi en la política del nostre país. A falta de concretar la data de les eleccions, les enquestes apunten que com més es triguin a convocar els comicis més va creixent de manera exponencial l'expectativa de vot de l'oposició i paral·lelament més va augmentant el desgast dels partits del govern, tot i que amb alguns matisos. Els estrategs del partit socialista esperen que un miracle d'última hora faci canviar la tendència, i posen com a exemple que la resposta del canceller alemany Gerhard Schröder a les inundacions el va llançar a la reelecció quan tothom el donava políticament per mort. Però sembla més fàcil flotar a l'aigua a Alemanya que no evitar que t'arrossegui una allau provocada per la neu a Catalunya. Mentrestant, l'oposició espera pacientment l'hora del canvi, només inquietats pels que els criden a fer una revolució.

EN UN MOMENT DE PREOCUPACIÓ i desconcert els nous lideratges se sustentaran en la capacitat de donar respostes eficaces i fiables als nous problemes i no hi haurà marge per repetir antics esquemes que no han funcionat. Els que prediquen la mort de la ideologia és perquè en tenen una que ha fracassat i els que s'excusen darrere de la desaparició de la política és perquè no han sabut gestionar adequadament les eines i els recursos que els han donat els ciutadans. Cal avançar.