• Imprimir

Els amics de les arts

Saül Gordillo / Periodista

La generació que vam disfrutar del boom del rock català amb Els Pets, Sopa de Cabra, Sangtraït i Umpah-pah, anant de festa major en festa major i combinant l'eufòria dels concerts i les cerveses amb els enamoraments d'estiu, podem gaudir d'una segona joventut musical. Internet és una gran aliada de la música catalana. Eines globals com Myspace i una mica Spotify permeten que aflorin nous grups d'autor, pop i rock en català. I que triomfin. Els Manel són l'exemple més sonat d'aquesta fal·lera intergeneracional. Connecten els joves de veritat amb els no tant joves que ara ens tornem a engrescar escoltant música per Internet, gratuïta en un primer moment, després fem el pas d'anar a la botiga -sí, sí, a comprar el cedé!- i llavors definitivament ens calcem bambes de disseny per anar de concert i demanem Moritz per ser fashion sense desentonar. Tenim una edat, però no volem perdre el tren. I el tren de la música catalana és d'alta velocitat. Els Manel, però abans Antònia Font i el gran Joan Miquel Oliver, en Roger Mas, el mític Quimi Portet o en Pep Gimeno Botifarra han fet via, però dimarts a la nit eren Els Amics de les Arts els que es consagraven com a grans triomfadors dels premis Enderrock. Aquest és el fil conductor entre l'esclat de fa deu o quinze anys i la revifalla actual. Una revista, com l'Enderrock d'en Lluís Gendrau, que naixia per fer el relat d'un èxit, aquell del rock català. La normalització feia el salt als escenaris i conqueria les generacions nascudes en democràcia. Ara la xarxa fa de laboratori d'artistes i els llença al públic. D'audiències reduïdes, primer la colla d'amics, a concerts massius i vendes de discos com en els millors temps. Una prova més que el canvi de paradigma de la digitalització i la societat que comparteix continguts al marge de la naftalina dels vells drets d'autor no es carrega els artistes ni la creativitat. Els Amics de les Arts, Mazoni, Mishima, Anna Roig i molts d'altres no s'entenen sense Internet. Alguns, com els 4t1a, fins i tot s'ofereixen en el seu bloc a fer concerts gratuïts a domicili. Una manera imaginativa de fer-se forat. Hi ha país, hi ha música, hi ha mercat, hi ha boom.