• Imprimir

Bústia

Excepcional?

Tenim un problema greu de memòria. La neu a Barcelona és un fenomen poc freqüent, però no excepcional. De fet, jo diria que al Cap i Casal veiem nevar si fa no fa cada dos anys. Que agafi és més estrany però tampoc cal esperar 10 anys per veure-ho. La qual cosa significa que tenir els mitjans per mantenir la vida quotidiana en condicions de neu seria un malbaratament de recursos. I efectivament, no els tenim. Però des del govern no es vol admetre que això és així i per tant tampoc té el coratge de prendre les decisions que cal prendre per minimitzar el caos corresponent.

El que és inacceptable és que la AP-7 estigui tallada a les 8 del matí, que la majoria de línies de Rodalies no funcionin, que els FGC no operin per la caiguda d'un arbre, que no es pugui transitar pels túnels de Vallvidrera o que caiguin línies elèctriques. I no estem parlant de 3 metres de neu! Aquí hi ha un problema de decisions i si el govern actual troba que això ja va passar amb el govern anterior, jo em pregunto: com és que es repeteix?

Daniel Vives i Casals

Barcelona

Reflexions i balanços

Els accidents meteorològics no són responsabilitat de ningú, però la gestió que es faci de les seves conseqüències sí. Aquesta legislatura està a punt d'acabar. Potser ja és hora de fer un petit balanç d'aquesta gestió. La més propera, la de la neu, que ha deixat com a resultat el col·lapse de tot un país. L'estiu ens va deixar l'incendi d'Horta de Sant Joan, i el foc encara crema, sobretot al cor dels familiars de les víctimes. Abans, hi va haver una fortíssima ventada, que va resultar fatal sobretot a Sant Boi de Llobregat .I no cal oblidar-se de la sequera i del ridícul de veure arribar vaixells carregats d'aigua quan començava a ploure. A hores d'ara, no sabem quins plans tenen preparats per a quan torni a mancar l'aigua, ja que les sequeres en aquest país són cícliques.

Fem recompte, doncs: 1 mort de la nevada, 5 bombers morts pels incendis, 4 nens esclafats per un pavelló esportiu que va fer caure el vent. ¿Aquesta era la legislatura de la gestió que ens van prometre els creadors del segon tripartit? Sense por d'equivocar-me, afirmo la ineptitud i incompetència dels responsables de gestionar la nostra Generalitat. Gairebé quatre anys sense fets i sense paraules.

Sergi Rodríguez

Banyoles

Places escolars

Vam rebre una carta del Consorci d'Educació que ens informava que havíem de fer la preinscripció perquè al setembre la nostra filla comencés P-3. Ens deien, també, quines eren les escoles a les quals teníem accés i vam decidir que volíem educar els nostres fills a l'escola pública i al nostre barri. Després que el Consorci baremés els punts, ens assignés un número i fes un sorteig públic, ens hem quedat fora de l'escola que havíem demanat en primera opció. Però el problema és que nosaltres i 122 famílies més del barri de Sant Andreu no tenim plaça en cap de les sis opcions d'escoles demanades, ja que totes les places ja s'han omplert amb la gent que les ha demanat en primera opció.

Així doncs... qui decideix l'escola on educaran els nostres fills? Un número de sorteig? El Consorci d'Educació? Aquests 123 nens van néixer el 2007 i estan empadronats, o sigui que fa 3 anys que l'administració sap que el curs 2010-11 començaran P-3. Per què no ho han previst? Com és que hi ha més nens que places escolars? La regidora diu que som uns alarmistes i que aquest curs han creat una nova escola al districte. Però la nova escola és al barri del Congrés! Si nosaltres no tenim dret a demanar una escola que no és a la nostra àrea de proximitat per què l'administració sí que té dret a enviar-nos-hi? Ara estem a l'espera que el Consorci ens digui quina escola ens assigna. El pitjor és la incertesa i la impotència, però les 123 famílies afectades lluitarem perquè els nostres fills puguin ser educats al nostre barri.

Marta Puig Lombera

Barcelona

Adéu a la TV analògica

Fins al 3 d'abril es produeix l'ultima fase de l'apagada analògica, el que es podria dir que serà la mort de la televisió analògica, la televisió de sempre. Hi ha lloc a un dubte: si la TDT és un gran avenç tecnològic o és el negoci del segle, ja que tothom ha hagut de canviar-se el televisor o comprar-se un aparell de TDT, i també canviar l'antena si no era prou nova. Amb tot això hi ha hagut gent que ha guanyat molts diners. I aquí hi hauria lloc a un altre dubte: si val la pena gastar-se tants diners tal com està l'economia actualment, ja que tot això suposa una gran despesa per a tots els teleespectadors.

Isaac Baró Ruiz

Barcelona

Els lletristes de La Trinca

Cal felicitar la Trinca per l'èxit del seu programa. Ara bé, els voldria fer un suggeriment. Crec que fóra just que es dediqués un programa a fer conèixer els lletristes del grup. És just i necessari no oblidar aquelles persones que van fer possible recuperar la cançó catalana i no només això. Si la Trinca es va fer famosa va ser sobretot pel que deien les cançons, més que no pas per com les cantaven. Quins poetes o escriptors van ser aquells lletristes? M'aventuro a dir alguns noms: Maria Aurèlia Capmany, Jaume Vidal Alcover, Terenci Moix, Salvador Escamilla. I d'altres d'anònims, segur. Alguns van ser molt coneguts en el món cultural català, però malauradament ja són morts, i d'altres són desconeguts per al gran públic. Demano que tinguin en compte aquest suggeriment, perquè és de justícia no oblidar els que ens han precedit a fer país.

Lluís Cabruja i Garriga

Sant Pol de Mar