• Imprimir

CORTINA DE FUM

Espe i Jan

Toni Aira / Periodista

És la nostra Joan Laporta. Més ben dit, seria la nostra Laporta si aquest ja estigués fent política, si tingués un gran partit al darrere i si fos el populista que ens vénen que és. En el cas d'Esperanza Aguirre, a més, té especial mèrit el toc testosterònic que supura.

Igual com amb Laporta, els cops han anat confegint un personatge a la contra del políticament correcte. I això té el seu públic. Un d'emergent, per cert, en temps de liquiditats socials i de desafeccions polítiques. Però així com Laporta busca fer forat en un catalanisme desacomplexat, Aguirre ja és catalitzador d'un espanyolisme desacomplexadíssim que aquí ens sona groller però que allà se sent molt còmode amb ell mateix, amb els seus símbols, amb les seves tradicions, i ara amb la seva productivitat econòmica. Curiosament, l'espanyolisme del qual fa bandera la populista Aguirre es lliga a un Madrid d'èxit, igual com Laporta vol lligar el seu projecte a l'èxit blaugrana dels últims temps.

Quan la lideresa farda del seu Madrid emergent ho fa per reivindicar-se. Per anar mirant d'arrabassar banderes al catalanisme, el seu enemic extern, i a Mariano Rajoy, el seu rival al PP. Tot ben calculat. En el seu últim vídeo electoral deixava anar: "Madrid s'ha convertit en la locomotora econòmica, cultural i social de tot Espanya". ¡Y olé! Després passa que aquesta setmana les caixes d'estalvis ens vénen a confirmar la part econòmica de la frase. I que el mateix dia toca convertir els braus en bé d'interès cultural per posar-se la bandera d'Espanya com a capot? Endavant.

S'imaginen un moment polític amb Aguirre a la Moncloa i amb Laporta a Sant Jaume? La segona part de la premissa crec que no passarà, però de la primera ja en parlarem.