• Imprimir
• Enviar

CORTINA DE FUM

Montilla, un pioner

Toni Aira / Periodista

"Si la política té a veure amb qui fa alguna cosa, o amb l'assignació voluntària de valors, em pregunto per què necessita emprar tantes paraules". José Montilla coincideix plenament amb l'autor d'aquesta frase, Murray Edelman, gran analista de la construcció de l'espectacle polític. Fets, no paraules. I no és tant que així gestioni Montilla el seu govern, com sí que ho fa en canvi amb la seva carrera política. Si hem de jutjar per on és avui dia podem concloure que l'estratègia no li ha anat del tot malament.

Montilla va ser el primer a captar que José Luis Rodríguez Zapatero li feia més mal que bé. Sabia que el president espanyol és de mena malastruga amb aquells que s'hi acosten, que hi aposten. I si bé és cert que a aquesta convicció hi va arribar com a còmplice necessari de Zapatero en la defenestració del seu predecessor, Pasqual Maragall, no deixa de ser una demostració de lucidesa. No deixa de ser un cas poc habitual, el d'un Montilla pioner. I és que ell va ser el primer dels barons del PSOE que va fer un pas enrere en la foto amb ZP. Ara l'imiten d'altres, amb algun cas instigat clarament per José Bono. Però el nostre president va ser el primer, fet que l'honora, dins d'un ordre, no gaire, però l'honora.

Tot és fruit d'un càlcul electoral, obvi. Però ja està bé que el PSC faci alguna cosa per mirar de guanyar eleccions al Parlament, oi? I si això ha de passar per seguir rebent els vots del PSOE a Catalunya però sense mostrar cap entusiasme per un líder estatal fluix, Montilla i els seus hi insistiran. De fet, ja hi estan treballant de fa anys. Ara hi ha presidents autonòmics del PSOE que volen salvar els mobles de cara a les seves eleccions. Montilla ja hi era de fa dies. Un pioner.