• Imprimir
• Enviar

Bústia

Cultura i ocupació

Voleu crear molts llocs de treball directes i derivats en el camp de la cultura? Voleu generar riquesa i activitat econòmica? Aposteu per un cinema en català que faci coses exportables i que es dirigeixi a un públic ampli? No voleu res d'això? Doncs seguiu fent drames localistes.

Joan Sallés

Salt

No al cementiri nuclear

Em sembla absolutament increïble i fora de tota lògica que un poble com Ascó pugui decidir per tots els catalans en un tema tan important i sensible com acollir un cementiri nuclear. Costa entendre com un ajuntament no pot decidir respecte als seus immigrants però sí respecte a un cementiri nuclear. Segons l'alcalde, és una aposta de futur per al poble. Pensant així, i posats a fer, podrien acollir els residus químics o tòxics de tot Europa. Segur que suposaria un futur encara millor per al poble i comarca. Cal aturar aquest disbarat. No es pot acceptar de cap manera que l'alcalde d'Ascó decideixi en contra de les resolucions del Parlament de Catalunya, que s'hi va oposar explícitament. En cas contrari, ja poden anar tancant el Parlament, si no obliga ningú. Tots entenem que els residus nuclears necessiten un magatzem, però no forçosament a Catalunya quan ja hi tenim tres centrals nuclears. Segons les enquestes, la majoria de catalans rebutgen aquesta instal·lació i, en tot cas, deveu estar d'acord que és una decisió de país que no pot estar en mans d'un petit consistori, com si es tractes d'un magatzem de patates.

Jaume Fontcuberta

Barcelona

Ciclistes en perill

Aquests últims anys s'han afegit noves obligacions als conductors de vehicles, amb la intenció de millorar la seguretat vial. Algunes d'aquestes mesures són molt apropiades i altres són almenys discutibles. Per exemple, el fet d'obligar a cordar-se el cinturó de seguretat en vies urbanes, on, teòricament, no es pot circular a més de 50 km/h i en molts carrers a 30 km/h. L'objectiu de la carta és, però, demanar una mesura que crec més urgent. Els ciclistes corren molt perill. Haurien d'anar amb petos o elements sobreposats a la roba de colors fosforescents. Jo surto cada dia d'un aparcament del carrer Constitució a quarts de set del matí. Els carrils bicicleta semblen buits i de sobte apareix un o una ciclista que surt de la foscor. Quasi sempre van vestits amb roba fosca. Espero no haver contribuït a fer que algú de l'Ajuntament somiï a obligar a adquirir armilles homologades. No era la meva intenció.

Antoni Jané Galbete

Barcelona

'I have a dream'

Sí, jo tinc un somni, que a Catalunya puguem veure per fi en català teatre musical, no espectacles musicals. Veure El fantasma de l'òpera, Cats, Evita, Miss Saigon, Els miserables... D'actors i actrius cantants en tenim molts i molt bons: Pep Anton Muñoz, Joan Crossas, Montse Rius, Laura Guiteras, Mercè Martínez, Constantino Romero, Vicky Peña, Marina Pastor, Roger Pera, Mone, Nina, Cris Juanico.... ¿Us imagineu per un moment els Ternadiers d'Els miserables interpretats per Constantino Romero i Vicky Peña...? Una passada! M'agradaria molt despertar i veure al Tívoli Els miserables, al Coliseum El fantasma de l'òpera. Tan difícil és?

Josep Casanovas Ribera

Berga

La publicitat

Vaig llegir l'article de Josep Maria Casasús de dilluns passat titulat La publicitat també és cultura. No se m'havia acudit mai que la publicitat fos cultura. Per contrast vaig llegir un article en un altre diari que renegava de la publicitat, especialment a la televisió. L'autor deia que moltes pel·lícules no les mirava per no haver d'aguantar la pila d'anuncis que feien entremig. Jo sempre he mirat dels anuncis la seva part pràctica. He comprat algunes coses gràcies als anuncis de la televisió que m'han fet servei. No és estrany que TVE pugui emetre sense publicitat, però segurament molts altres canals si ho fessin haurien de plegar. Jo prefereixo un programa bo i una pel·lícula bona amb anuncis, que no pas un programa dolent o una pel·lícula dolenta sense anuncis. Prefereixo mirar la televisió catalana amb anuncis que la televisió espanyola sense anuncis.

Concepció Puig i Sanahuja

Terrassa

Malta

Remenant en el portamonedes em va sortir una moneda d'un euro de Malta, encunyada l'any 2008. Malta, Estat mediterrani, de no gaire més de 315 quilòmetres quadrats i una població d'uns 350.000 habitants, mestressa dels seus destins i de les seves finances. Si nosaltres també volem regir els nostres destins i les nostres finances, i assolir-ho civilitzadament, cal que usem les nostres eines amb fermesa i seny. Estem en any d'eleccions; ni un vot hauria d'anar als partits forasters o als seus escolanets que volen dissimular la seva condició entre nosaltres. Aquesta és la via, juntament amb les accions que van duent-se a terme encaminades a poder exercir el dret a decidir, que ens ha de permetre, entre moltes altres coses, tenir la nostra moneda amb el nostre escut i no amb l'efígie de la persona que va imposar-nos l'últim dictador que va campar per la Península.

Elena Calvó

Barcelona