• Imprimir
• Enviar

La confederació

Josep Maria Ballarín / Capellà i escriptor

Potser que per començar ho expliquem a la revessa. Castella es va fer seu el regne de León, que havia tingut dies imperials. No va parar ací. I vinga Galícia, Astúries, Toledo, Andalusia i enllà. Enllà de la mar "ocèana". Les Amèriques foren governades al modo de Castilla.

Els bascos conservaren els seus fueros fins als dies liberals jacobins. A Navarra no els va tocar ni el Franco.

Per als castellans la Reconquesta fou anar-se crospint les terres conquerides fent un sol regne. Ací, ho férem anar altrament. Ramon Berenguer va casar-se amb Peronella. Va ser rei d'Aragó, però pels nostres reguers no va passar de comte de Barcelona.

Algú va dir que també es proclamés rei de Catalunya. Els barcelonins s'hi negaren. El nostre sobirà no va passar de comte, però era tan sobirà reial com un rei. Per ser només comte mai no va ser sotmès al rei d'Aragó.

Talment diu un alemany, la confederació catalano-aragonesa fou una obra mestra única en el seu temps. Malgrat que l'Aragó tingués tirada cap a les castellanes, ací a casa la teníem cap a la mar menuda.

Regne i comtat eren tan lliures que la conquesta de Mallorca i les illes fou catalana. I no restà un país sotmès, fou un regne, que a la mort del Conqueridor s'esdevingué independent amb Jaume II de Mallorques. La conquesta de València fou catalana de començaments. Més tard hi entraren els aragonesos a la part d'aquell regne on hi parlen castellà.

Vet ací. Al segle XIII la confederació fou de quatre regnes, cadascun amb la seva manera pròpia de govern. Tenint el mateix sobirà, eren independents, que ho eren, només cal recordar que a Casp va sortir-nos de rei i de comte un Trastámara que per ací no volíem.

Amb els Àustries, els quatre regnes conservaren els seus furs, bo i que se'ns anessin perdent, perquè a Madrid els feia coragre. Tot i tot l'emperador Carles V, que ens tenia flaca, va dir que li donava més poder al món ser Comte de Barcelona que Emperador del Sacre Imperi Germànic.

Potser que no ho oblidem, ara que parlen de federalisme, que nosaltres venim d'una confederació, on hi ha més llibertat per a cadascú.