• Imprimir

ELS EFECTES DE LA INICIATIVA POPULAR CONTRA LES CURSES DE TOROS

Els braus i l'escola

Lluís Ferrer / Catedràtic de medicina i cirurgia animal de la UAB

JAUME BATLLE

No estic segur que la iniciativa legislativa popular (ILP) acabi amb les curses de braus a Catalunya. Al contrari, estic convençut que seran l'educació i l'escola les que acabaran amb aquest espectacle. Penso que és incompatible l'educació que rep la nostra canalla a les escoles amb l'afició als toros. Ni Espanya ni Catalunya han estat mai països que s'hagin distingit pel seu respecte cap als animals. Les nostres tradicions són plenes de festes de marcada crueltat amb els animals i n'hi ha prou de recordar episodis de la nostra infantesa per constatar aquesta realitat. Colles d'al·lots que es divertien apedregant moixos o disparant balins contra els gossos no eren infreqüents fa només unes dècades. Encara ara, en molts llocs d'Espanya els caçadors pengen d'un arbre els gossos que han perdut la plenitud de facultats per tal d'estalviar-se un cartutx i gaudir del seu lent patiment. Aquesta manca d'educació en el respecte cap als animals era la que permetia i permet encara que una persona pugui suportar la festa dels toros i àdhuc gaudir-ne.

PERÒ TOT AIXÒ, afortunadament, ho està canviant l'escola. Aquesta escola que sovint es critica, ha fet una tasca encomiable en la educació de les noves generacions en el respecte vers els animals i el medi ambient. Animals a les aules, visites a parcs i granges, i una correcta educació en el valor del respecte a la vida han canviat la mirada i la forma de pensar de les noves generacions. I crec que això, simplement, ha de ser motiu d'orgull i de reconeixement als nostres educadors. Això és educar, en el millor sentit, i això esperàvem molts de l'escola sorgida amb la democràcia. Ara, la conseqüència d'això és que quan les noves generacions vegin una cursa de braus veuran directament el que és: la tortura fins a la mort d'un animal per a la diversió d'un grup de persones.

SI EL GOVERN O ALGUNS dels partits del govern tenen tant d'interès a mantenir les curses de braus a Catalunya com van manifestar els seus portaveus al Parlament, cal que urgentment es canviï l'educació de les nostres nenes i nens. Cal que el departament d'Educació ordeni que es faci una instrucció dels joves que els faci indiferents al dolor dels animals. Que se'ls inculqui que els animals no són més que coses que es mouen, pensades per al gaudi dels humans. Que se'ls expliqui que aquesta tradició nostrada de les curses de braus ha generat grans obres d'art, com la guerra va inspirar el Guernica. Que no és clar que els braus pateixin a la plaça. Ja sé que algú dirà que això és faltar a la veritat científica però, en ocasions, per salvar tradicions excepcionals, això és necessari. En alguns països també s'ignora la teoria de l'evolució, i no passa res. Si aquest pla no es posa en marxa de forma urgent, ni tan sols els fills, nebots o néts dels firmants del manifest protaurí aniran a les curses de braus.

ARA BÉ, LA ILP NO HA ESTAT INÚTIL. Un efecte col·lateral que ha tingut ha estat generar el trist espectacle de veure i sentir il·lustres catedràtics, artistes, polítics, intel·lectuals, divagant sobre temes que desconeixien. Argumentant a nivell ínfim, intentant defensar el que no té defensa. Jo ja entenc que no tenen per què conèixer la fisiologia del dolor, ni els mecanismes d'ansietat dels animals, ni la legislació sobre els escorxadors, ni els programes de preservació de la biodiversitat. Això s'entén; el que no queda clar és per què insisteixen a parlar en públic i des d'una considerable ignorància sobre tots aquests temes. I no diuen simplement que, acceptant que les curses de braus són cruels, els agraden.

LA PART POSITIVA ÉS que ha ajudat alguns ciutadans a conèixer millor els partits polítics i a recuperar un cert interès per la política. En moments de distanciament entre ciutadania i polítics, el recent debat del parlament anima a anar votar i ajuda a decidir el nostre vot. Molts ciutadans d'esquerres, per exemple, ens vam sentir decebuts i no ens podem sentir identificats ni amb les formes ni amb el contingut del discurs que va fer el PSC a la sessió de debat. De això sí que ha servit la ILP. La resta, ja ho faran l'escola i els mestres.