• Imprimir

EL COMPLIMENT DELS ACORDS PER AL FINANÇAMENT DE LES UNIVERSITATS

Autonomia i excel·lència

Dídac Ramírez i Sarrió / Rector de la Universitat de Barcelona

CARLES DE MIGUEL

Ales portes del 2010, la Universitat de Barcelona ja ha aprovat el pressupost per a aquest proper exercici tal com es demana des de l'administració, és a dir, amb previsió i equilibri. Equilibri pressupostari fràgil, atesa la conjuntura econòmica actual, però real, sense prendre riscos imprudents. Aquest és un fet rellevant per a la Universitat de Barcelona perquè, davant la societat, ens fa responsables d'una bona gestió pública, i davant la comunitat universitària, d'una administració i una política transparents i diligents.

NO OBSTANT AIXÒ, COM DEIA, aquest desitjat equilibri és fràgil. El govern ha garantit a les universitats el compliment dels acords de finançament establerts i vigents pel que fa a les quantitats, però no als terminis, situació que juntament amb les reduccions del patrocini, el mecenatge o les col·laboracions privades pot introduir riscos financers en el procés de millora i prestigi en què la Universitat de Barcelona està immersa. No és la primera vegada que ho dic: confio en que el govern farà tot el possible i més per tal de minimitzar aquests riscos. Així mateix, s'ha de reconèixer l'esforç del nostre govern perquè la conjuntura econòmica no penalitzi els sectors de la ciència i l'educació i, en particular, les universitats catalanes, quan veiem com en altres indrets els recursos que es destinen a les universitats es redueixen irremissiblement amb vista al proper any i potser també al següent.

MALGRAT AQUEST ESFORÇ, VAL A DIR que no es visualitza prou la priorització que en altres països es fa de l'ensenyament superior, com ara a França, com a exemple més evident. En aquest sentit, el president Sarkozy ha presentat un pla d'inversió de 35.000 milions d'euros per adequar l'economia del seu país als reptes de futur, fons que es destinaran a quatre sectors prioritaris: la universitat, la recerca, l'economia digital i la innovació industrial. No sóc ni admirador ni detractor del president francès, però davant d'aquesta aposta ferma i decidida per la universitat només puc situar-me al seu costat i demanar a les autoritats competents al nostre país que intentin seguir aquest model, perquè capgirar la situació econòmica en què ens trobem demana, també, formar en l'excel·lència els nostres fills i les futures generacions.

NO PODEM NEGAR QUE L'ATORGAMENT de la distinció del campus d'excel·lència internacional al projecte Barcelona Knowledge Campus de la Universitat de Barcelona juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya, el lideratge de la UB en els rànquings internacionals o la nostra participació en diferents xarxes selectives, com ara la RedEmprendia o la Lliga Europea d'Universitats de Recerca (LERU), és un èxit per a tot el sistema universitari i reconeix una excel·lència i una producció capdavanteres aconseguides gràcies a la feina de tota la comunitat universitària i alhora a polítiques promogudes per mitjà de finançaments específics i estimulants.

SEGUIR TRANSITANT PER LA SENDA del progrés demana que els riscos financers abans esmentats no repercuteixin negativament en els recursos disponibles de les universitats i en la despesa real en R+D+I. Si això s'arribés a produir, no només impediria l'equilibri pressupostari, condició necessària de l'autonomia universitària, sinó que les universitats es veurien impossibilitades de contribuir a promoure el canvi de model econòmic que tant es reclama.

ÉS, DONCS, EN AQUEST EXERCICI de responsabilitat i en la nostra cultura de millora continuada i de cerca de l'excel·lència científica que reclamem una autonomia financera que ha de permetre l'exercici efectiu de l'autonomia universitària. Només aconseguirem aquesta independència amb un finançament i unes inversions que estimulin i reconeguin els nostres esforços i els greuges diferencials de grans universitats com la Universitat de Barcelona: centenària, urbana, líder i generalista. A les universitats no se'ns ha de veure com la part petita de l'educació i de la R+D+I, sinó com un component estratègic de la formació, de la recerca i de la innovació.