• Imprimir

Bústia

Sobre les veus de 'Les veus...'

Només voldria dir dues coses: primera, si no tenim un col·lectiu d'actors acostumats a assajar accents, que s'hi acostumin. Que pot resultar car? Bé, tinc una amiga que està estudiant en una escola per tal de treure's l'accent català i, així, poder treballar en castellà i s'ho està pagant ella. Qualsevol professional (del ram que sigui) es paga els màsters i els cursets de tota mena per tal d'excel·lir en la seva feina. Els actors no deuen ser una raça a part perquè bé que estudien per poder treure's de sobre l'accent català i, si poden fer això, no crec que els costi gaire posar-se un accent del Pallars o de les Guilleries. Al capdavall, la llengua és una de les eines més importants d'un actor i l'haurien de dominar amb mestria. No és cap bajanada; la veu i l'accent fan que un personatge sigui creïble o no.

Segona, que els aspectes lingüístics no amoïnin gens els productors audiovisuals, això deu ser cosa només d'aquí perquè a Espanya sí que s'ho miren. Si tens accent català només podràs fer de català. I també s'ho miren als Estats Units, on, si tens accent espanyol, només et donaran papers d'hispà. Doncs que els nostres productors audiovisuals s'ho facin mirar.

Teresa Riba

Badalona

De la Rúa, encara

Sembla que no. Sembla que tot i els mèrits que ha volgut acumular aquell magistrat, davant la cúpula judicial -per definició conservadora-, per seguir presidint el TSJV -Tribunal Superior de Justícia de València-, no repetirà. Sembla que no li ha valgut haver "absolt" el president Camps dels costosos vestits obsequiats per la trama Gürtel, com a "aval" del conservadorisme, en què milita el magistrat.

Finalment, la cúpula judicial ha considerat poc presentable que el jutge De la Rúa no s'abstinguera, en el cas Camps, quan era pública i notòria la incompatibilitat que l'assenyalava, per l'amistat íntima amb l'acusat.

Esclar que -al magistrat De la Rúa- sempre li queda el consol que si guanyen els populars a les properes eleccions, el nomenament de president del Tribunal Suprem el té garantit.

Déu no ho vulga.

Marc Antoni Adell

València

L'orgull de dir-te català

L'Agustí Centelles va escriure des del camp de concentració de Bram (França), el dia 20 d'abril de 1939 una carta dirigida al seu fill Sergi en què li deia: "De moment , mentre sóc ací, exiliat polític d'una Espanya envaïda per les tropes italoalemanyes ajudades pel general traïdor, Franco, no està pas en el meu ànim tornar [...]. Escric en català perquè sia la que sia la nostra sort i allà on estem tu, ta mare, jo i els altres familiars que puguin estar amb nosaltres, tingues l'orgull i la satisfacció de dir-te català".

Jo pregunto: on l'han deixat aquest orgull?

Dolors Estrada

Manresa

Avortament i homosexualitat

Vaig llegir l'article de Pere Martí del dia 29 de novembre, titulat La bandera de l'avortament. Critica la posició de la Conferència Episcopal Espanyola sobre la nova llei de l'avortament. Som molts els catòlics que aquesta llei no ens agrada, i no cal donar-ne la culpa a la CEE. No trobo just dir-los retrògrads; tot i que en algunes ocasions sí que ho són.

Quant als drets dels homosexuals, és una qüestió de justícia i no em semblaria bé que el PSOE només els defensés per molestar el Partit Popular.

Concepció Puig Sanahuja

Terrassa

Embolic reial

¿És acceptable que l'àrbitre en exercici rebi un premi d'un discutit jugador d'extrema dreta? ¿És normal que el cap d'una gran empresa accepti un premi per part d'uns subordinats que dirigeixen una petita secció de segona o tercera categoria? ¿Augmenta el prestigi de la Corona que el rei rebi un premi de la Fundació FAES, de mans d'Aznar, o ha caigut en el parany que li han muntat, més recargolat que el tan simbòlic com horrible garbuix de filferros sense sentit en què consistia aquest lamentable premi?

María José Téllez Diego

Madrid

Misses franquistes

Un bisbe celebra una missa a Paracuellos amb símbols franquistes. Sort que "no vaig a l'església: agenollar-me em fa bosses als pantalons", com deia Billy Wilder.

Josep Robert Reig Miró

Barcelona

Demagògia

Sr. Rajoy, Sra. Aguirre, necessito la vostra ajuda. M'explicaré: jo, com els nens i nenes de tot el món, vaig néixer castellanoparlant però vaig néixer en un lloc estrany i feréstec on no em deixen parlar en castellà. A col·legi els mestres em pegaven si intentava parlar en castellà i m'obligaven a parlar en català, i esclar amb els anys he anat perdent el castellà. Jo faig el que puc per practicar: quan vaig al supermercat, al bar a fer el cafè o quan em truquen aquells senyors tan simpàtics de les companyies telefòniques per oferir-me les seves millors tarifes sempre intento començar una conversa en castellà però em contesten que si no els parlo en català no em poden atendre, ja que en castellà no m'entenen. No s'amoïnin pas, Sr. Rajoy i Sra. Aguirre, només feia demagògia. Encara que els fabricants de faixes en digueu política, només és demagògia.

Roger Soler Salés

Vic