• Imprimir

350 ANIVERSARI DE LA FUNDACIÓ DE LA SOCIETAT CIENTÍFICA BRITÀNICA

La Royal Society

Lluís Foix / Periodista

Ja sé que hi ha la sensació que moltes coses van malament a Catalunya. Però no totes. Hi ha gent que treballa, que s'esforça, que lluita per travessar la crisi com pot, que no es resigna a viure pertorbada per les polèmiques que mantenen entretinguts i enfrontats polítics i periodistes. Hi una Catalunya que també fa recerca i estudia. La Universitat de Barcelona, la Politècnica de Catalunya i l'Autònoma de Barcelona han obtingut el segell de Campus Internacional d'Excel·lència. Es tracta del distintiu de qualitat europea amb finançament extraordinari per l'alt potencial de cinc projectes que seran portats a la pràctica per tres universitats catalanes.

EM SEMBLA UNA GRAN NOTÍCIA que revela la competència tecnològica i científica de les universitats catalanes. El futur de Catalunya està en la recerca i el desenvolupament. No n'hi ha d'altre que tingui tanta importància si tenim present que la multinacional més poderosa és la de la intel·ligència aplicada en tots els camps. De fet, els països que més han prosperat i que més possibilitats tenen de sobreviure en l'era globalitzada són aquells que més han contribuït a l'aplicació de les recerques científiques. Les inversions amb infraestructures són necessàries i les destinades a mantenir l'Estat de benestar també. Però és l'educació la clau de volta del nostre futur.

APROFITARÉ AQUESTA NOTÍCIA PER PARLAR del 350è aniversari de la fundació de la Royal Society, que aquesta setmana s'ha començat a celebrar a Londres i que s'allargarà durant tot un any. La Royal Society fou fundada per un grup de científics en el Gresham College de Londres. Els seus membres es reunien una vegada per setmana i la seva missió consistia a ser el pont entre la recerca i la seva aplicació. Cinc anys després va aparèixer la revista Philosophical Transactions, que acabà sent la publicació oficial de la societat i es pot considerar com la primera revista científica de la història. L'experiència britànica fou aviat copiada en diferents versions nacionals a Alemanya, França i els Estats Units.

ISAAC NEWTON, EL PARE DE LA CIÈNCIA MODERNA, entrà en el consell de la Royal Society el 1704, al començament del Segle de les Llums, que seria l'època més fecunda per les innovacions científiques i filosòfiques. Encara vivim d'aquell segle XVIII que, segons George Steiner, ha estat el que ha posat els fonaments de tots els avenços posteriors. Newton revitalitzà la Royal Society, va incorporar els millors científics, va buscar l'ajut d'aristòcrates interessats en la ciència i va aconseguir una nova seu que avui es troba al barri de St. James, molt a prop de la columna del Duc de York, al carrer de Carlton House Terrace, en un edifici clàssic i silenciós que ha certificat els grans canvis en el món en els últims tres segles.

LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA HA ESTAT SEMPRE paral·lela a la del pensament. Els seus avenços han estat crucials per a les vides de milions de persones. Gràcies a la ciència ens alimentem i vestim millor, tenim més salut i ens protegim del fred o de la calor, ens comuniquem i viatgem cada vegada més de pressa i amb més seguretat. Molt sovint, els descobriments són fruit de la curiositat intel·lectual i científica sense saber les conseqüències que les seves troballes tindrien en la vida de milions de persones. Les generacions que vénen viuran una existència en què la ciència i les seves aplicacions seran cada vegada més immenses. Els invents incidiran en la manera com tractar les persones grans, que cada vegada ho són més, en la genètica, la salut, el canvi climàtic, la biodiversitat, les comunicacions i l'exploració de l'espai i de l'Univers, que ofereixen totes les oportunitats a la curiositat dels humans.

AQUESTA INQUIETUD HISTÒRICA PER EXPLORAR el que ens és desconegut és tan antiga com la història humana. Però fou al segle XVIII quan la ciència es desenvolupà de forma accelerada cercant tots els misteris que després s'han convertit en evidències racionals. Hem recordat recentment les troballes de Charles Darwin navegant pels oceans i analitzant animals que el portaren a formular una teoria de l'evolució que encara és discutida, però que té evidències inqüestionables. El 1766 la Royal Society contractà el capità James Cook per fer un viatge per l'oceà Pacífic a fi d'observar i prendre nota del trànsit de Venus creuant el Sol. L'expedició sortí d'Anglaterra l'any següent, creuà el cap de Bona Esperança i navegà oceà enllà fins a arribar a Tahití un any després, on s'havien de fer les observacions. El resultat no fou el que s'esperava, però Cook dibuixà amb exactitud el mapa de Nova Zelanda i es convertí en el primer explorador europeu que trepitjava la costa oriental d'Austràlia. Michael Faraday n'era també membre com a químic i físic i contribuí a la recerca i el desenvolupament de l'electromagnètica. L'arquitecte Christopher Wren fou un dels seus primers socis i es va encarregar de la reconstrucció de les esglésies de Londres després del gran incendi del 1666. Dissenyà la catedral de Sant Pau, una de les poques que s'edificaren a Anglaterra després de l'època medieval. Es va inspirar en Sant Pere del Vaticà i construí un dels edificis més emblemàtics de Londres, que no caigué ni amb les bombes de Hitler en plena ofensiva destructora a la capital britànica.

FOU LA ROYAL SOCIETY LA QUE ACCEPTÀ per primera vegada la teoria de la relativitat d'Albert Einstein després d'un llarg viatge del científic a les illes Príncep l'any 1919. També es presentaren a la institució les aportacions de Stephen Hawking sobre els forats negres de l'Univers, que tenen centenars de milions més de massa que el Sol. És una descoberta que planteja moltes més preguntes que respostes. Però és igualment fruit de la recerca d'una persona que ens ha parlat per primera vegada del Big Bang, una teoria sobre el moment històric de l'origen de l'Univers. També cal parlar de James Lovelock, que proposà la necessitat de la geoenginyeria per salvar el planeta del canvi climàtic. La llista d'aportacions d'aquesta vella institució que tant ha fet pel desenvolupament humà és interminable. La ciència ha marcat el pas de la filosofia i de la moral, que han hagut de donar respostes adequades als nous fenòmens que s'han produït.

ENCARA QUE POLÍTICAMENT SEMBLI poc rendible, la ciència hauria de ser una de les prioritats de països com Catalunya, que han aportat coses grans en el camp de l'arquitectura, de la navegació submarina -com acabem de recordar en el 190è aniversari del naixement de Narcís Monturiol-, de la filosofia amb Llull, i de les lletres amb tants escriptors en llengua catalana i de tantes aportacions en el camp industrial. És cert que en comparació amb la Royal Society ens quedem molt curts. Però la projecció de Catalunya en el món del segle XXI serà més gran com més importants siguin les contribucions en el camp de la recerca i el desenvolupament.

UN PREMI NOBEL NO S'IMPROVISA. Cal crear un espai de reflexió i de pensament que faci possible no quedar-nos endarrerits. Cal invertir. Desaprofitar els talents és el mateix que renunciar a ser un país d'excel·lència i estar present al món.