• Imprimir

Bústia

Impost injust?

Dels 500.000 aturats que el Sr. Marc Hortal diu que hi ha a Catalunya, en la carta en què defensa que l'impost de successions és just (Bústia, 5 de novembre), alguns són els que hauran de pagaran l'impost de successions, que per un pis de 350.000 euros és del 5%, 17.500 euros. Això sí, amb la condició que durant cinc anys no es pot vendre ni llogar. Si es ven, l'impost seria de 52.500 euros, ja que es perd l'exempció del 95%. ¿Un aturat o un mileurista els té, aquests diners?

Els que podrien pagar-lo i no el paguen són els grans patrimonis amb grans negocis que tenen les seves societats amb impostos mínims i domiciliacions fiscals en altres comunitats.

A Europa, Portugal, Andorra, Àustria, Dinamarca, Irlanda, Itàlia, Bulgària, Luxemburg, Noruega, Suècia, Regne Unit, etc., no existeix aquest impost.

M. Josep Gual

Barcelona

El català de TV3

Coincideixo plenament amb la crítica d'Antoni Dalmau en relació amb la poca cura que, segon ell, TV3 palesa envers les formes dialectals del català. A banda del cas Les veus del Pamano, recordo la sèrie sobre la llegenda d'en Serrallonga emesa l'any passat, en la qual el català central que encara es parla a les Guilleries i la plana de Vic va ser bandejat pel catanyol que usen molts dels actors i actrius actuals. D'altra banda, lamento els talls de veu en castellà de jugadors, entrenador i president del Barça que sovint emeten els informatius de TV3. Si les rodes de premsa són bilingües, com és que darrerament només trien talls en castellà? No m'empasso que apel·lin a l'interès de les declaracions, atès que la majoria de frases dels futbolistes són banals, repetitives i absurdes, les facin en català o bé en castellà. Hi ha altres interessos amagats?

Albert Benet i Fernández

Alpens

Cadires de rodes

Per segona vegada he acompanyat la meva mare, que té dificultats per caminar, al Clínic (visites externes) i un cop allí ens hem trobat que no hi havia cadires de rodes disponibles. Jo entenc que la conselleria de Salut té pocs mitjans, però el que ja no és tan normal és que els diners es gastin per saber si els nens coneixen la consellera Marina Geli. I no sé si els nens la coneixen, però jo ja em sé de memòria tots i cadascun dels seus rínxols de veure-la un dia i un altre per qualsevol mitjà de comunicació. I el darrer cop vacunant-se de la grip A ja ha estat el súmmum. I això, temps era temps, ja ho feia Don Manuel Fraga Iribarne quan es banyava en calçotets a la platja de Palomares. És a dir, que per a aquest viatge no feien falta alforges, però per a altres calen cadires de rodes.

Antoni Ortal

Barcelona

Casa de les Llengües

En relació amb la carta en què una lectora (Bústia, 25 de novembre) es demana de quina manera Linguamón-Casa de les Llengües contribuirà a la promoció del multilingüisme, voldria fer les següents consideracions: Linguamón-Casa de les Llengües és un organisme impulsat pel govern de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona per difondre les llengües i el valor que representen. La Casa de les Llengües serà una nova infraestructura cultural al 22@ al servei del multilingüisme equitatiu. No serà un espai on conservar les llengües de manera passiva, sinó un centre cultural i dinamitzador, on s'organitzarà un amplíssim ventall d'activitats culturals.

Hem obert fa només uns dies el centre de visitants de la futura seu de Linguamón a Can Ricart, perquè els ciutadans puguin conèixer des d'avui mateix les claus d'aquest complex dedicat a les llengües del món. El centre de visitants obrirà l'últim dissabte de mes a partir del gener, a més de visites concertades a través d'info@linguamon.cat. Convidem tothom a visitar-nos, així podran conèixer més de prop el projecte. I convidem en particular la senyora Antillach, així podrem atendre personalment les seves inquietuds i propostes.

Antoni Mir

Director de Linguamón

Impedir l'accés a la feina

Sóc una periodista aturada, com tantes altres. Se m'ha acabat l'atur i rebo la prestació dels 420 euros. En un intent de millorar la meva situació, divendres vaig intentar inscriure'm en una oferta de feina gestionada des del SOC, però no va ser possible perquè no pertanyo als col·lectius que es detallen en l'ordre TRE/235/2009 que la nostra consellera de Treball va signar al maig d'aquest any.

En aquesta ordre es detalla que només les persones de més de 50 anys, que pateixin alguna disminució física o psíquica, que hagin estat víctimes de violència de gènere o que hagin esgotat les prestacions de l'atur poden inscriure's a determinades ofertes que s'anomenen de no difusió. Pel que fa a l'esgotament de les prestacions d'atur, es refereixen a totes les prestacions, fins la de 420 euros.

No entenc aquesta política que incentiva les persones desocupades que segueixin rebent prestacions i se'ls impedeixi accedir a feines per a les quals estan preparades. ¿És que sobreviure a Barcelona amb 420 euros no és una situació de prou desemparament?

L.F.

Barcelona