• Imprimir

ARGUMENTS EN CONTRA DE REFORMAR ARA EL SISTEMA ELECTORAL

Ho volen fer, o no?

Xavier Roig / Enginyer i escriptor

CARLOTA BOADA

Saben vostès que sempre he apostat per canviar el sistema electoral. Però ara, amb l'excusa de superar això que els polítics han denominat "desafecció", i motivat pels escàndols, s'advoca per aprovar una llei electoral d'urgència. Explico les raons de la meva oposició.

PRIMERA. LA REFORMA D'UN SISTEMA electoral és un fet transcendental, i no pot ser resultat que t'hagin agafat in fraganti cometent irregularitats. Dit d'una altra manera: sense els escàndols destapats les darreres setmanes, la reforma del sistema electoral era necessària igualment. Com que no hi ha veritables ganes, ni generositat ni patriotisme per fer una bona llei electoral, sinó que el que hi ha és simple oportunisme, el resultat serà un nyap.

SEGONA. SOM UNA MENA DE GENT que tendeix a pensar que una acció miraculosa a curt termini ens resoldrà tots els problemes. El dèficit fiscal! L'aeroport!... La degradació política no es resoldrà només amb una nova llei electoral. Hi ha altres elements complementaris: finançament de partits, eleccions als municipis, responsabilitats penals (fi de la impunitat parlamentària), responsabilitats polítiques (accountability, o passar comptes), respecte per la independència del poder judicial, transparència, competitivitat, reforma del sistema sindical, etc. Ep, que estem parlant d'una regeneració!

TERCERA. EL SISTEMA ELECTORAL català ha de tenir en compte un aspecte del qual no n'he sentit a parlar. Catalunya és una país que té un autogovern presidencialista. Vull dir que, independentment de com s'elegeixi el Parlament, l'elecció de la persona que ha de ser president de la Generalitat s'ha de poder fer nominalment. O és que potser preveuen que el president de la Generalitat continuï sortint d'obscurs pactes parlamentaris? Si és així, es confirma que els nostres polítics no volen entendre res.

QUARTA. LA SIMFONIA DE CONFUSIÓ ha començat. Hi ha qui diu que les llistes obertes porten a la corrupció (perdó, més?), o que el sistema alemany (la meitat de diputats elegits per districte) no és d'aplicació aquí perquè la població no està repartida uniformement. Perdonin, però els districtes poden tenir tots el mateix nombre d'habitants (com a Alemanya), o no (com al Regne Unit). El districte electoral escocès d'Orkney and Shetland té 41.233 habitants i elegeix un diputat, mentre que el districte de Londres Croydon North té 116.827 habitants (tres cops més) i també n'elegeix un, de diputat. Si es vol que el territori estigui ben representat, només s'han de dimensionar els districtes electorals de manera correcta. El que succeeix és que els partits, malgrat que s'apliqui una nova llei electoral, volen continuar repartint-se el tortell parlamentari com si res hagués canviat. Sigui quin sigui el nou sistema electoral, volen mantenir el nombre de diputats que tenen ara.

CINQUENA. PER ACONSEGUIR el seus objectius, els polítics compten amb els experts (cada partit té els seus, que diuen les coses que agraden als que els paguen). La millor manera de fer una llei dolenta és crear una comissió d'experts que acabaran generant un bunyol consensuat. Sobre sistemes electorals està tot discutit per països que en saben molt més. Projectar-hi creativitat catalana garantirà el desastre.

RESUM. (1) NO ENS INTERESSA la inexistent democràcia interna dels partits, sinó l'externa. El sistema electoral ha de servir, també, per modular l'organització interna dels partits. (2) Cap organització (empresarial, política, fundació...) amb greus problemes pot canviar i millorar sense fer fora els que l'han gestionat fins a la data -els que, precisament, l'han portat a tenir greus problemes-. Els nostres polítics han de dissenyar un sistema electoral conscients que, molt probablement, servirà per fer-los fora a ells precisament. (3) Cal fer les coses ben fetes. Per tant, la solució més enraonada consistiria a fer que a les properes eleccions cada partit expliqués al detall la reforma electoral que proposa.

MALGRAT TOT, NO DETECTO entre els nostres polítics ganes de canviar, i segueixo apostant per l'aparició d'un Suárez català que dugui a terme les reformes necessàries. Amb patriotisme suficient per saber, esclar, que ell no sobreviurà al sistema que el va elegir.