• Imprimir
• Enviar

Bústia

El català a la universitat

Estudio medicina. Sóc catalana i amant de la meva llengua i la meva cultura. Amb els amics i companys m'expresso per regla general en català i també ho faig a classe. Tot i així, gran part de la docència que rebo la rebo en castellà. I quan he de consultar documents necessaris per aconseguir els objectius de la meva carrera, ho he de fer en castellà o en anglès. Per què és una odissea trobar les eines necessàries per aprendre en català?

Formo part del programa d'intercanvis lingüístics. És una experiència enriquidora i útil per aprendre una llengua, però és una mica frustrant que cap dels meus alumnes vulgui aprendre ni tan sols unes nocions de català simplement perquè amb el castellà ja en tenen prou. Aprendre altres llengües, dominar-les fins al punt de poder seguir una classe, tenir moltes més eines per expressar-nos està molt bé. Però no hem d'oblidar on vivim. Hem de ser més ambiciosos i lluitar perquè aquest aprenentatge no suposi un clar desavantatge per al català.

Marina Angelats Martín

Barcelona

La sala Baluart

Les sales de venopunció higiènica, com la sala Baluart de Ciutat Vella, han d'ubicar-se a prop dels punts de venda i consum de drogues perquè tinguin un resultat efectiu i favorable per als veïns. A Ciutat Vella ja hi havia consum al carrer abans de la instal·lació de la sala i estic segur que la situació seria més caòtica si no existís, ja que molts dels seus usuaris es punxarien al carrer. El problema de la sala Baluart ve de la manca de vigilància per part de les forces de l'ordre. Si es trasllada la sala a un altre barri de Barcelona, a Ciutat Vella es mantindrà el consum al carrer i de ben segur que augmentarà. Cal recordar que entre els objectius de les sales hi ha la reducció de les morts per sobredosi, la prevenció d'infeccions i aconseguir que els toxicòmans puguin accedir a tractaments de desintoxicació.

Joan Manuel Riera Casany

Barcelona

La sucursal, més sucursal

Montserrat Nebrera, exdiputada del PP a Catalunya i única veu crítica dins el mateix partit, ha deixat l'escó i ha abandonat la formació de Mariano Rajoy. Ho ha fet "per coherència" i "amb tristor". Volia canviar la manera de fer del partit, però ha fracassat: el PP a Catalunya segueix funcionant com a sucursal del PP espanyol, així és i així serà. Què pretenia, la senyora Nebrera? ¿Creia que en pocs anys de militància a les cavernes podria canviar alguna cosa? ¿Creia que Aznar deixaria de mirar Catalunya des dels ulls de Franco? No senyor, Nebrera hauria d'entendre que cap català amb dos dits de front hauria de seguir el joc al PP. Cap català que no vol ser tractat com a sucursal de sucursal hauria de donar el vot al PP. Nebrera, però, ha estat encertada a l'hora de deixar l'escó. Podria haver mantingut l'acta, però per "regeneració" política hi ha renunciat. La regeneració política al nostre país és necessària, tan necessària com inqüestionable. S'apropa el final del sucursalisme, la sobirania plena és el paradigma de la intel·ligència política catalana, i qui no ho vegi és que encara no ha evolucionat prou. Només podem estar oberts al món des de Catalunya amb bons polítics i amb una societat plenament democràtica.

Lluís Feliu i Roé

Sant Cugat del Vallès

Franco encara hi és

Al centre de Melilla -ciutat que governa Juan José Imbroda, del PP- s'alça imponent un majestuós monument de bronze que reprodueix la figura del dictador Franco a cavall. I també un desproporcionat monument dedicat a la victòria de l'any 36 coronat per una grandiosa àliga que exhibeix la frase Una, grande y libre. Igualment, múltiples escuts franquistes a façanes d'edificis públics i també 56 carrers que mantenen viu el record de militars destacats en el cop d'Estat contra el govern legítim de la República. Tot plegat contravenint l'article 15 de la tènue i poc atrevida llei de la memòria històrica, que entrà en vigor fa dos anys.

I ara ve una pregunta que em demana pas: ¿aquesta falta de respecte cap a la Constitució espanyola serà motiu d'un altre recurs d'inconstitucionalitat presentat pel PP a l'estil dels que ha presentat contra l'Estatut o la llei d'educació? Em fa l'efecte que abans que puguem veure això, el cavall del monument franquista arrencarà a trotar.

Joan Pinyol

Capellades

Més sobre els quàquers

Vaig llegir amb nostàlgia l'article Amics per sempre (AVUI, 11 d'octubre) sobre els germans quàquers i les ajudes que en vàrem rebre en temps difícils. Els que, com jo teniu de 83 anys en amunt, ho podreu recordar i els més joves sabreu de primera mà el que va passar aleshores. Jo era alumne de l'Institut Salmerón en una torre al carrer Muntaner i feia el primer curs de batxillerat. Era l'any 1938, estàvem en guerra i passàvem gana. Cada matí els germans quàquers feien arribar a l'institut uns coves plens de pa blanc. Ens en tocava un per cada noi. Jo en feia quatre parts. Una era per a mi, dos més per a les meves dues germanes i l'altra per als meus pares. Quedi el meu record pensant en els qui tenen la meva edat, però també en els joves que ara en tenen d'altres, de problemes!

Francesc Valls Ylla

Barcelona