• Imprimir

EL SISTEMA ELECTORAL ALEMANY, PERSONALITZAT I PROPORCIONAL

Demà passat, el Bundestag

Xavier Roig / Enginyer i escriptor

CARLOTA BOADA

En acabar la Segona Guerra Mundial, les tres potències que administraven el territori alemany occidental van proposar un sistema electoral que sumés les tradicions democràtiques dels aliats: representació de partits segons els vots (França), representació per diputats de districte (Regne Unit) i respectar el federalisme (Estats Units). Així va sortir el sistema electoral que demà passat servirà per renovar el Bundestag. És un parlament de 598 escons i, per elegir-lo, el votant farà servir una papereta doble.

PAPERETA D'ELECCIÓ INDIVIDUAL. La meitat del Bundestag (299 escons) s'escull mitjançant elecció directa del candidat. A tal fi, Alemanya es divideix en 299 districtes electorals d'uns 220.000 votants cadascun. Per exemple, Baviera està dividida en 45 districtes electorals. Els votants trien un, i només un, dels candidats que es presenten pel seu districte. Surt escollit aquell candidat que obté més vots. Només un. Els altres candidats, per dir-ho ràpid, se'n tornen cap a casa sense feina. Aquest sistema és el tradicional que es fa servir al món anglosaxó i s'anomena first-pass-the-post. L'equivalent nostre, si gaudíssim d'aquell sistema electoral, consistiria, per exemple, en elegir el diputat del districte de Manresa, o el de l'Esquerra de l'Eixample. És clar, aquests diputats que seran escollits demà passat, estaran compromesos amb el "seu" districte. Cada diputat mirarà de traslladar al Bundestag els interessos dels habitants del "seu" districte. Perquè només ell els representarà. I perquè, si mai el districte queda descontent, la propera vegada pot perdre la cadira. Fins aquí el vot d'elecció individual.

PAPERETA DE LLISTA TANCADA. Així com a casa nostra la circumscripció és la província, en aquest cas la circumscripció és el land, o Estat federat -Baviera, per exemple, constitueix una circumscripció-. Aquest altre vot que emetran els electors, simultàniament al que hem vist abans, funciona com el sistema nostre: llistes tancades per partit. Serveix per determinar quants diputats d'un partit, en total, han d'anar al Bundestag. Però també serveix per farcir. Que mitjançant la suma d'aquests segons vots al partit A li corresponen 100 diputats i aquest partit, gràcies a l'elecció individual, ja ha obtingut 100 diputats de districte? Doncs no s'hi afegirà cap candidat de la llista tancada. Que al partit B li toquen 150 diputats i només té 80 que hagin estat escollits com a diputats de districte? Doncs s'acabarà de farcir el partit B amb els 70 diputats de la seva llista tancada. Ah, me n'oblidava! L'elector pot votar un diputat de districte que sigui del partit A i, en canvi, a la llista tancada votar el partit B.

PENSIN EN EL QUE ES DERIVA de tot plegat. Els partits tindran la representació proporcional que els toca mitjançant el seu grup parlamentari (sorgit del nombre de paperetes de llista tancada que hauran rebut). Però aquests grups estaran lògicament liderats i modulats pels diputats elegits nominalment com a diputats de districte. La voluntat del votant, mitjançant l'acció vigilant del diputat de districte, serà la mà invisible que evitarà que els partits facin el burro. Perquè si el diputat de districte no vigila prou i el seu partit no es comporta com Déu mana, al districte es poden enfadar i aquest diputat, d'aquí quatre anys, pot quedar-se sense feina.

DIVERSOS ESTUDIS CALCULEN que un parlamentari del Bundestag treballa unes 78 hores setmanals (incloses les d'atendre l'oficina electoral, on es despatxen diàriament els temes que planteja l'electorat del districte). Salari: 7.009 euros bruts. Dietes: 3.270 euros nets (per pis a Berlín i manteniment de l'oficina electoral). Penalitzacions? Sí: fins a 100 euros per dia d'absència (dades del 2007). Tenir una altra ocupació a temps parcial es considera interessant perquè aporta "aire extern" a la tasca legislativa; abans, però, el diputat ha de sotmetre la consulta d'incompatibilitat al president del Bundestag.

BÉ, UNA BREU PINZELLADA de com Alemanya ha muntat un sistema electoral que intenta posar sota control i personalitzar una activitat humana tan vital com és la política. Que intenta, com és de justícia, premiar les persones que ho fan bé i castigar les que ho fan malament. Que sobresurtin els millors.