• Imprimir

EL DISCURS RIC-POBRE PER SUSTENTAR UNA PUJADA D'IMPOSTOS

Evita Zapatero

Xavier Roig / Enginyer i escriptor

JAUME BATLLE

Al senyor Zapatero se l'ha qualificat de moltes maneres. Jo crec, però, que el mot que més li encaixa és el de populista. És l'Hugo Chávez europeu. Ignorin el que la premsa digui de Berlusconi, perquè, a l'hora de fer mal, no li arriba ni a la sola de sabata. Espanya és el veritable perill per a una Europa que -com bé apuntava fa uns dies el senyor Sala i Martín- està molt emprenyada; i ens pot arribar a fer fora de l'euro.

LA LLISTA D'ACTUACIONS DEMAGOGUES d'en Zapatero és vastíssima. Va negar que Espanya estigués en crisi, tot assegurant que el sistema bancari espanyol era el millor del món. Va comprar electors a 400 euros el vot, tot fent servir les arques de l'Estat (cosa que no entenc com no està penada). En acabat va publicar una llei de dependència sense fons ni dates. També va fer aprovar una llei que dota cada estudiant d'un ordinador portàtil absolutament innecessari. Més tard va impulsar un pla Renove al·lucinant. Després va implantar un inútil pla nacional-populista especialment dissenyat per tal que les classes humils associessin que podien dur un plat a taula gràcies al pla Zapatero. Darrerament ha dissenyat un nou sistema de finançament autonòmic que no representa una redistribució dels diners (allò que faria disminuir l'espoli fiscal de Catalunya), sinó que implica malbaratar més impostos del contribuent, tot repartint més diners a totes les autonomies. I ara, finalment, diu que donarà diners als que es quedin sense el subsidi d'atur.

TOTES AQUESTES ANIMALADES, una darrera l'altra, han fet que el dèficit pressupostari de l'Estat per al 2010 arribi al 10% del PIB (és a dir, uns 120.000 milions d'euros). Ho diu el Banc d'Espanya. Per tal que no ens facin fora de l'euro, aquest dèficit s'ha de reduir fins a quedar en el 3%. En conseqüència, l'Estat necessita ingressar 84.000 milions d'euros. D'on traurà el senyor Zapatero aquests diners? Només hi ha dues maneres. Una és mitjançant deute públic (és a dir, demanant a espanyols i estrangers que comprin lletres del Tresor, etc.). Però, és clar, ningú se'n refia -i menys a l'estranger que, a diferència de Catalunya, fa temps que van calar el pájaro en qüestió.

COM QUE EL PRIMER MÈTODE és voluntari i ningú picaria cal optar, doncs, pel segon mètode, que és obligatori: la pujada d'impostos. I aquí és on s'ha posat de manifest la part més nefasta del populista. Allò que pot desballestar una societat. Allò que l'Evita Perón i el seu marit van projectar sobre l'Argentina fins que la van destrossar. Em refereixo a la demagògia que es sustenta en el discurs ric-pobre. Aprofitant que hi ha gent que ho passa malament i que, desesperadament, busca algun responsable, el senyor Zapatero ha dit que aquest increment d'impostos el pagaran els rics. Quan ell sap perfectament que això no és una solució possible.

DIVENDRES PASSAT, 21 D'AGOST, L'AVUI publicava a la pàgina 11 unes magnífiques gràfiques sobre els contribuents segons el volum de rendes. Agafin-les i intentin, amb una calculadora, treure 84.000 milions d'euros dels contribuents. Encara que els 13.058 contribuents milionaris donessin 1 milió cadascun, no s'arribaria ni a solucionar una sisena part del problema. Bé, amb quatre càlculs ja es veu que la quantitat amb què ens ha emmerdat en Zapatero és de tal magnitud que els diners hauran de sortir de totes les butxaques (pujada de l'IVA, d'altres indirectes i pujada de l'IRPF). A qui més afectarà aquesta operació serà als gairebé tretze milions i mig de contribuents que guanyen entre 9.000 i 48.000 euros. Ignorar que el sistema fiscal d'una democràcia es sustenta en les classes mitjanes (altes i baixes), comporta no entendre res.

EP, I SENSE QUEIXAR-SE! Aquestes són coses que passen quan es col·loca a dalt de tot un populista perillós. No crec que els que han donat directament el seu vot al senyor Zapatero (que són els que més patiran les seves demències) llegeixin els meus articles. Però, aquells que li donen suport indirectament (perquè el partit al qual van votar ajudarà Zapatero a tirar endavant els pressupostos del 2010) ja saben què han fer les properes eleccions.