• Imprimir

LA RESPOSTA CIUTADANA I POLÍTICA A LA SENTÈNCIA DEL CONSTITUCIONAL

Victòries i derrotes

Ferran Mascarell / Historiador

DANIEL BOADA

U: SUPOSEM-HO AL REVÉS: la sentència serà un entrebanc per a Catalunya, però ha de ser un gran problema per a Espanya. Mostrarà sense més escamotejos la fondària de l'inacabable trencacaps espanyol. La resolució precisarà quin model d'Estat tenen al cap la majoria de forces vives estatals, començant pels seguidors populars.

DOS: LA RESPOSTA CATALANA ha de ser tan fina com rotunda. Ha d'indicar, només, que si l'Estat trenca unilateralment les regles del joc -desautoritzar l'Estatut ho és- haurà d'assumir que la presència de Catalunya en la construcció d'una Espanya democràtica i modernitzada queda definitivament tocada. Catalunya tindrà més motius per sentir-se empesa a caminar sola. Catalunya ha aportat a Espanya voluntat pactista, democràtica, modernitzadora i plurinacional. L'Estatut és un pacte polític en aquesta direcció. Ho reitera cada dia el president Montilla. Cap tribunal està facultat per tombar-lo. Si el pacte es trenca, Espanya tindrà un problema: Catalunya s'allunyarà.

TRES: LLÀSTIMA QUE LA CLASSE POLÍTICA catalana sembla obstinada a convertir les victòries en derrotes. No ens derrotem tots sols (Triadú). És inadmissible que el poble català no trobi la manera de mostrar la seva voluntat unitària; és absurd que la resposta política sigui un joc desbaratat de contradeclaracions i és llastimós que ningú faci el paper que li correspon. Centrem-nos. El problema no és quina classe de manifestació cal fer; el problema és quina Espanya està dibuixant el Constitucional. Estalviem-nos el debat esperpèntic sobre el caràcter preventiu, reivindicatiu, afirmatiu, negatiu, cívic, governamental, o qui sap què, d'una manifestació.

QUATRE: L'ESTATUT -MALGRAT TOT- va ser una victòria política i la sentència del tribunal -si volem- també ho serà. Només s'ha de deixar clar que en cap cas canviarà l'objectiu del catalanisme: obtenir el reconeixement nacional i la plena capacitat d'autogovern en el marc d'un Estat eficient. Dins o fora d'Espanya? Es veurà. La sentència ens dirà si volen fer una Espanya amb Catalunya o sense.

CINC: EL QUE DIGUI EL CONSTITUCIONAL serà significatiu, però no decisiu. En canvi, sí que serà decisiva l'agenda afirmativa dels catalans. Sóc, per tant, partidari d'una agenda catalana. Jugada amb tantes cartes com convingui, sumant iniciatives i deixant de banda la simplificació, l'ofuscació o el caïnisme polític català. Cal que la societat civil es manifesti, que el president de la Generalitat lideri, que el Parlament actuï i que els líders polítics estiguin a l'alçada. Cal precisar que en cap cas la sentència condicionarà els objectius legítims dels catalans.

SIS: EM PROCLAMO AL COSTAT del president i espero les seves raons i propostes. Em declaro favorable a les idees que sorgeixen dels partits catalanistes a través del Parlament. Si es modifica el text, què proposen fer? Un nou Estatut? Qüestionar la Constitució del 78? Em manifesto partidari que la societat civil es mobilitzi. M'adhereixo a una manifestació gran, unitària i afirmativa, que aplegui independentistes, sobiranistes, federalistes i tota mena d'entitats cíviques, que expressi convicció i serenitat, que sigui clara i positiva. Catalunya vol autogovern, nació i Estatut. No hi ha cap raó per confondre l'agenda cívica amb la del Parlament i la del president.

SET: ESTIC A FAVOR, PER TANT, d'una agenda vencedora. Àmplia i capaç d'engrescar i mobilitzar el poble català. Capaç de pressionar sense escarafalls els qui defensen una Espanya indefensable. No hi ha cap raó per no pressionar un tribunal al qual tothom pressiona, desprestigiat i sense reconeixement moral ni polític per modificar l'Estatut sortit del Parlament, de les Corts i del referèndum.

VUIT: ÉS LA RESPONSABILITAT dels dirigents indicar el camí. Si no ho fan amb encert, creixerà la desafecció i la força de Catalunya seguirà minvant. En política no hi ha regles segures (Hurtado), però sol guanyar qui troba el punt exacte entre l'agitació descontrolada i la prudència immobilista. Hi ha coses que marquen l'esdevenir i un poble sap què és el que no ha de deixar passar. Està a les nostres mans mostrar una vegada més el camí a Espanya. Una sentència contra Catalunya en cap cas serà guanyadora. Només l'Estatut aprovat indica la possibilitat d'una Espanya democràtica i plurinacional. Només aquesta Espanya paga la pena als catalans. Ells sabran.