• Imprimir

L'ÚS DE LA LLENGUA CATALANA EN ELS ÀMBITS CIENTÍFIC I D'INVESTIGACIÓ

Ciència? 'In English, please'

Joan Martí i Castell / Catedràtic i primer rector de la URV, i president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans

S. SOMEKAWA

Ja fa uns quants anys, Adolfo Suárez, aleshores president del govern espanyol, va declarar que la llengua catalana no servia per a fer ciència. Molts ens n'indignàrem. Fèiem memòria dels objectius que mogueren E. Prat de la Riba a fundar l'Institut d'Estudis Catalans: l'estudi científic, principalment de la realitat general dels Països Catalans, expressat amb la llengua que els és pròpia; d'una tradició investigadora de persones preeminents en tots els àmbits del saber, que ha publicat en llur llengua; d'haver de patir per imposició la diglòssia humiliant que suposava recórrer al castellà per a les funcions altes i reservar el català per a l'ús col·loquial, per a la intimitat (els sona això?); de la reivindicació que a les universitats es fessin les classes i les tesis en llengua catalana; etcètera.

SOBTADAMENT, UNA PART considerable de la nostra comunitat científica pateix els efectes de l'alienació, una de les conseqüències principals de la qual és que renega de tot allò que fa quatre dies defensava. Ha oblidat les condicions bàsiques per a la normalitat de la llengua: que s'utilitzi sempre, arreu, per tothom i per a qualsevol tipus de comunicació. Ha abdicat.

A L'HOSTILITAT SECULAR EXÒGENA contra la recuperació del català, ara li n'hem d'afegir una altra endògena, que s'ha infiltrat en els organismes oficials: la dels qui proclamen la impotència, la falta d'impacte (?) i, doncs, la inutilitat del nostre idioma per a la recerca. Investigar entorn de qüestions dels nostres territoris no té per a ells cap interès; publicar en editorials catalanes i en català els resulta risible: cal fer ciència en llengua anglesa i publicar-la en revistes estrangeres.

EM REMETO ALS FETS: DARRERAMENT han estat denegades sol·licituds de reconeixement oficial de la investigació a estudiosos de filologia catalana de primera línia, amb l'argument explícit que s'hi han servit del català i d'editorials nacionals catalanes. Des de Catalunya mateix s'ha elaborat una classificació de revistes d'aquesta àrea del coneixement en què pràcticament la totalitat que es fan als Països Catalans es consideren de segona o de tercera categoria. En reunions celebrades a Catalunya per a tractar qüestions científiques no solament s'usa habitualment l'anglès, sinó que s'hi han arribat a prohibir les intervencions en cap altra llengua! La nostra universitat, que mai no ha destacat perquè hagi aplicat polítiques de defensa i extensió de l'idioma propi, incentiva amb compensacions l'ús de l'anglès per a fer classes de matèries de l'especialitat de filologia catalana.

AQUESTA ÉS LA MODERNITAT de molts que s'autodenominen científics. Davant d'un panorama així, o es canvia radicalment d'actitud o seria recomanable actuar amb coherència i amb honradesa, començant per aclarir públicament en les convocatòries d'ajuts a la recerca que s'abstinguin de sol·licitar-los els qui s'hi han servit de la llengua catalana o els qui l'han publicada en revistes no estrangeres, perquè no hi tenen res a fer. Continuant per recomanar als estudiants d'ensenyament superior que escriguin en anglès i que abandonin, doncs, el català en els treballs d'investigació.

ELS METGES SABEN QUE L'ÚS insuficient dels òrgans del cos en provoca l'atròfia. Els lingüistes modestament sabem que, semblantment, si hom margina una llengua de fer determinades funcions, la condemna que acabi mancada dels recursos per a fer-ho mai més. Ras i curt, si per causa d'un provincianisme malaltís com el que denuncio renunciem a l'ús normal del català en l'expressió científica, no passarà gaire temps que les paraules del president Adolfo Suárez a què m'he referit siguin absolutament certes.

PER A CONSOLACIÓ, SEMPRE ens quedaran els articles i els llibres dels especialistes en filologia catalana estrangers, comptant-hi els qui tenen la llengua anglesa com a pròpia, per a poder tenir el gaudi de veure emprada la nostra llengua en la recerca, ja que ells mai no s'han plantejat d'abandonar-la. Paradoxes de la vida!