• Imprimir
• Enviar

La profanació del temple

Josep Maria Busquets / President del Consell Català de la Música

Encara estem sota els efectes del xoc que ens ha produït l'assalt de la policia autonòmica a un dels nostres mes sagrats temples de la cultura i de la història catalana de l'època moderna, com si anessin a la recerca de membres d'una cèl·lula de fabricants d'armes de destrucció massiva o alguna cosa similar.

El desembarcament d'un nombrós destacament dels Mossos d'Esquadra envaint les oficines i altres dependències del Palau de la Música Catalana no s'havia produït d'aquesta manera ni en les pitjors èpoques del franquisme en què consideraven el Palau com un lloc de maquinació i formació de l'esperit catalanista.

Aquesta assalt no solament va atemptar contra un dels nostres símbols de la més fonamental història cultural de la Catalunya moderna, sinó que, a més a més, es va procedir a la detenció in situ de tot el personal que hi treballa i hi fa la seva feina diària, que no és precisament la fabricació d'armes destructives sinó tot el contrari. Els van obligar a abandonar els seus llocs de treball de forma contundent i forçada, els van concentrar en espais comuns vigilats de prop per mossos que no els van deixar moure ni tan sols per atendre individualment les seves necessitats més elementals, sinó que, tal com es fa amb els detinguts més perillosos, havien de ser escortats pels guàrdies fins al lloc on podien satisfer aquella necessitat. En aquesta situació, i tractats com si fossin detinguts sospitosos de no se sap quins delictes, van haver de romandre durant mes de sis hores en estat de xoc, sense comunicació ni poder menjar o beure.

Aquest atac premeditat i orquestrat amb tota la parafernàlia mediàtica, simultàniament va aparèixer de forma desfermada a l'interior de les dependències del Palau de la Música. No tenia cap altre objectiu, sembla, que consultar alguns documents de l'entitat.

És una falta de respecte a les nostres més estimades institucions privades, que tant han representat en la defensa dels nostres drets de ciutadans lliures i on els nostres més significats membres de la resistència catalanista es van jugar la llibertat i la vida. No hi ha dret que siguin assaltades per les forces autonòmiques que tant ens va costar tenir com a instrument de protecció de les nostres llibertats, de la nostra història i de la nostra cultura.

Com a ciutadà de Catalunya i com a persona que he treballat tota la meva vida per defensar la nostra cultura i particularment el món de la música, vull fer constar la meva més decidida protesta per aquesta ofensa que se'ns ha fet menystenint un dels pocs temples que ens queden, dedicats al foment de la cultura catalana que ens van llegar els nostres avantpassats i que avui ha estat profanat.