• Imprimir
• Enviar

LA SITUACIÓ DEL PAÍS I EL SUPORT ALS PARTITS A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA

Un acte de valentia

Mn. Josep Dalmau / Escriptor i periodista

JORDI SÀBAT

Les eleccions europees del 7 de juny han deixat l'abstenció com el bloc més potent de tots els que estan organitzats. Els que no han votat han coincidit en aquest determini malgrat la crida incessant dels partits en actiu dirigida al poble per anar a votar.

AL MARGE DE L'ABSTENCIÓ, el moviment independentista actual, afavorit per un munt de causes (que ara no és hora de desgranar), té un gruix notable com mai havia tingut, i les expectatives augmenten dia rere dia. Però no hi ha cap partit actual dels que parlen de sobirania que se'n pugui fer càrrec plenament. ERC, tal com està embolicada amb el tripartit, pot seguir la davallada de vots, afegida a l'esfondrament del PSC amb la figura de Zapatero per la postura d'atac que ha emprès descaradament fa temps contra Catalunya. I CiU com a bipartit es mou en el vull però no puc.

EL BO DEL CAS ÉS QUE EL PSC té una oportunitat d'or per fer-se respectar pel poble català impressionant-lo vivament: que els seus 25 diputats deixin de votar Zapatero quan no toqui, i que el PSC es deslliuri del PSOE i es constitueixi un partit autònom a Catalunya. Però sembla que aquest acte de valentia i d'heroisme no està fet per a ells. I ERC també té una possibilitat oberta si vol recuperar la importància que havia tingut al començament del tripartit pel seu nombre de vots amb en Pasqual Maragall com a president de la Generalitat: posar en funcionament aquella clau que ens havia ensenyat i que tenia la virtut de desfer el tripartit que la perjudica. Si hi ha un camí obert per salvar Catalunya i no es fa servir..., és que no hi ha una voluntat seriosa de jugar-s'ho tot. Un socialista català com Serra i Moret deia al seu temps: "Mai he deixat de creure en l'eficàcia d'un acte heroic!".

I TAMBÉ CONVERGÈNCIA Democràtica de Catalunya té un pes pesant, Unió Democràtica de Catalunya, que provoca un recel sobre la seva voluntat de sobirania al poble ras català. Falta seducció als tres partits que podrien ser determinants per iniciar una nova etapa històrica com ho fou la decisió de presentar-se Catalunya a les eleccions al començament del segle XX amb la Unió Catalanista, quan sortiren els quatre diputats que es presentaren per Barcelona. Cada una de les tres oportunitats seria una sorpresa per al nostre poble i un escarment per a Madrid! Això podria fàcilment succeir, si a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010 sols es presenten els tres partits que podrien aprofitar l'ocasió quan passa davant mateix de casa.

RECENTMENT VAIG ASSISTIR A la presentació d'un nou partit independentista. Santiago Espot ha fet diana en proposar un nou partit independentista. Ha trobat el moment més oportú quan la situació està en el punt més dolç. El partit que Espot es proposa manar s'anomena Força Catalunya, que prové d'un col·lectiu ben arrelat i actiu que es manifesta encara amb el nom de Catalunya Acció, a través d'actes i llibres publicats.

L'APARICIÓ D'UN NOU PARTIT independentista enmig d'una situació de migradesa ètica com l'actual pot fer mal als partits nacionalistes que se les donen de defensar la sobirania de Catalunya com a nou Estat europeu, però no per damunt de tot. Faltats de valentia heroica volen mantenir, com a mals catalans, un roc a la faixa (per si de cas). El poble ras, davant d'una proposta serena, vibrant, convincent i nova, pot provocar una reacció en cadena, perquè la majoria del poble ras que no es deu a cap partit vol veure com es pot servir a la nació per alliberar-la de tantes pallisses, mentides públiques i mediocritats. Vol viure una gran aventura com la de Francesc Macià. Ell féu una proposta nova.

I HEUS AQUÍ LA NOVETAT d'un partit independentista, quan tot se somou des dels fonaments per una crisi galopant. I es dóna la circumstància que Joan Carretero està fent un discurs en veu baixa i "des de dalt de la muntanya", diu ell, que convergeix amb el d'Espot. Això mateix presenten les diverses plataformes que treuen el nas des de la societat civil amb l'objectiu d'assolir la independència. Es tracta que es posin d'acord per anar junts. La pàtria arriba un moment que es mereix un acte suprem de valentia i de renúncies personals, i molts pensen que aquest moment és el que tenim al davant.