• Imprimir

Bústia

El català a la justícia

El català a l'administració de justícia té encara un llarg camí per recórrer. Com a presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya treballo i treballaré perquè l'ús del català no sigui minoritari. Ara bé, en l'edició de l'AVUI del 24 de juny criticàveu que a la sala de govern del TSJC s'emetin gairebé tots els acords en castellà. La sala de govern és un òrgan governatiu que depèn del Consell General del Poder Judicial i tots els seus acords s'han d'enviar a Madrid en castellà. Els documents es tradueixen al català quan s'adrecen a qualsevol institució catalana.

M. Eugènia Alegret

Barcelona

Prioritats de despesa

Fa uns dies sortia als mitjans que l'Ajuntament de Barcelona paralitza l'extensió del servei de teleassistència per a gent gran perquè l'Estat no li abona els diners. La decisió del govern Zapatero és molt censurable, però l'actitud de l'Ajuntament també.

Si realment creus que val la pena que tots els avis que viuen sols puguin accedir a la teleassistència, tens dues solucions. Una és exigir els diners a l'Estat, que per això les dues administracions són del mateix color polític. La segona és que l'Ajuntament avanci els diners i després ja li passarà la factura a l'Estat. Renunciar a desplegar el servei com fa l'Ajuntament de Barcelona és molt antisocial.

Uns dies després d'aparèixer aquesta notícia, n'ha aparegut una altra que explica que el blog de Jordi Hereu costa cada any als contribuents barcelonins 350.000 euros, un blog que ja ens podem imaginar que deu ser només propaganda. No cal dir res més.

Joaquim Rosés Ferrer

Barcelona

L'hora de la veritat

La data del 15 de juliol pot marcar un abans i un després en la política catalana. Després d'incomplir els terminis que estableix l'Estatut, caldrà veure si es compleix amb la xifra i amb els principis. Des que va començar la negociació, dia sí i dia també s'ha parlat de moltes xifres, alguns partits més que d'altres, però he tingut la sensació que s'ha fet poc èmfasi en el que per mi és el més important: els principis que han de regir aquest model. De què serveix que ens diguin 5.000 milions si després no tenim clàusula de revisió, no es respecta l'ordinalitat i s'abusa de la solidaritat? Abans de posar xifres sobre la taula, caldria assegurar bé el model i la seva viabilitat en el futur. Mentre alguns s'esforcen a aconseguir-ho, ja hi ha qui ha començat a fer promeses electorals a bombo i platerets i mira de colar-nos que això és en clau de país, pel nostre bé; també hi ha qui ha donat una xifra conscient que és impossible d'aconseguir, i més en un context de crisi econòmica com l'actual, i qui promet renegociar el finançament si no s'aconsegueix la xifra que s'espera, igual que va renegociar l'Estatut d'amagat del Parlament. S'acosta l'hora de veritat, tenen raó, però per a alguns aquesta hora ja ha arribat i diuen que no abans de conèixer el resultat de les negociacions.

Núria Masramon

Tavèrnoles

El sant Vicenç del segle XXI

Els valencians ens enorgullim del sant dominic fra Vicent Ferrer, predicador incansable i miracler reconegut, que visqué del 1350 al 1419 i evangelitzà els regnes de la península Ibèrica i de mig Europa.

Ara, però, tenim en l'exjesuïta Vicenç Ferrer -català de Barcelona i d'origen valencià- la versió de l'apòstol dels desheretats i intocables de l'Índia i el missioner laic més emblemàtic de tots els temps.

La seua mort ha consolidat la projecció i el reconeixement que ja tenia en vida, d'aquell pacifista que declarà la guerra al dolor i al sofriment i que signà un compromís de pau, per contribuir a la unitat entre les nacions i els pobles, com ell mateix afirmava. La seua obra continua.

Marc Antoni Adell

València

Som massa gent?

Proudhon, socialista utòpic, deia que l'única persona que sobrava al món era Malthus. Malthus, economista i pastor anglicà a cavall entre els segles XVIII i XIX, defensava la reducció de població, dels pobres, esclar, ja que obligaven l'Estat a gastar en despesa social. El neomalthusià Paul Ehrlich ha estat guardonat amb el premi Ramon Margalef d'ecologia atorgat per la Generalitat de Catalunya. Ehrlich va viatjar a l'Índia dels anys 60: va concloure que era del tot inútil que les agències d'ajuda internacional es molestessin amb aquell país. Ehrlich, biòleg, no fa gaire comentaris sobre l'Índia actual, un dels grans països emergents. Ehrlich ha fet del catastrofisme de l'"hi ha massa gent" la seva professió, a condició que la gent fos del Tercer Món. No conec encara cap neo-malthusià del Tercer Món. És fàcil dir "hi ha massa gent (al Tercer Món, esclar)" quan ets un occidental posicionat confortablement a Califòrnia. Enhorabona, Ehrlich pot recuperar ara, gràcies al premi en metàl·lic de la Generalitat, els diners que va perdre en la seva aposta amb Julian Simon el 1990. Ehrlich va apostar el 1980 que deu anys més tard els preus d'un grup de minerals, seleccionats pels seus amics experts, pujarien. Simon sostenia tot el contrari. Va guanyar Simon, l'etern optimista, com a prova que els recursos naturals no s'esgoten malgrat el creixement de la població. Per cert, per Simon, ni tant sols Ehrlich sobrava al món: totes les persones poden aportar-hi quelcom.

Pau Serra del Pozo

Barcelona