• Imprimir

LA FUNDACIÓ DE L'EXMISSIONER CATALÀ I L'ÈXIT D'UN MODEL D'AJUT ALS POBRES

El "cooperant" Ferrer

Xavier Roig / Enginyer i escriptor. Autor de 'La dictadura de la incompetència' (La Campana) xroig.avui@gmail.com

CARLOTA BOADA

Ara fa una setmana que va morir el senyor Vicenç Ferrer. L'opinió que sempre m'ha merescut (resultat de ser modest soci col·laborador de la seva fundació, des de fa molts anys) és immillorable. Els mitjans de comunicació han insistit en qualificar-lo de "cooperant". Molt bé. Estem davant una mostra de la permanent voluntat per convertir una trajectòria d'èxit en un mer fet burocràtic. La mare Teresa de Calcuta, era una cooperant, també?

L'ENERGIA DESPLEGADA per alinear el senyor Ferrer amb el concepte esbiaixat que els catalans tenim de la solidaritat ha estat colossal. Si poden, observin les entrevistes que li van fer en vida. Tot volent aprofitar que va abandonar la Companyia de Jesús, els entrevistadors s'entossudien a fer que el senyor Ferrer renegués del Papa, que assegurés que l'avortament ha de ser lliure i gratuït... o que afirmés que la causa de la pobresa mundial és culpa de l'Occident colonial. Però mai ho va fer. Perquè, especialment aquest darrer punt, no és cert. Una de les asseveracions més acurades del senyor Ferrer consistia a dir que la pobresa és un fet molt complex, i que no és conseqüència del fet que hi hagi rics.

JO PREGARIA QUE ES FOS més respectuós amb determinats homenots. Perquè Vicenç Ferrer, senyors meus, no va ser un cooperant. El senyor Ferrer fou un emprenedor. Ell i la seva muller (en aquest afer la senyora Anne Ferrer és tan important com el seu marit) van crear una empresa que dóna beneficis -uns beneficis que es dediquen a ajudar els més pobres d'Anantapur-. No estem davant d'una ONG d'estètica catalana: és a dir, grupet de gent subvencionat, que algú suposa benintencionat, de solidaritat universal i sovint profundament ineficaç. La Fundació Vicente Ferrer és una altra cosa. És una organització que el matrimoni Ferrer i els seus empleats han convertit en una eficaç maquinària. Jo sé que, si es tracta d'ajudar determinades persones molt allunyades del meu país, els meus diners no tenen un destí millor. Sempre he pensat que la gent pobra necessita eficàcia, no pas voluntaris abillats amb mocadors palestins.

UN DELS LAMENTABLES triomfs en el procés d'assimilació de Catalunya per part d'Espanya ha estat aconseguir que els catalans sentíssim repugnància per tot allò que genera beneficis econòmics. El poder públic (amb els seus mitjans de comunicació al capdavant) ha reeixit que es percebi amb millors ulls el voluntari burocratitzat que mal renta jubilats, que no pas aquell que, de rentar jubilats de manera eficient, en fa un negoci. La conseqüència immediata consisteix a assumir que els serveis públics no han de tenir beneficis. Quina barbaritat. N'han de tenir, i molts! I aquests beneficis han de revertir en el propi sistema social. La resta són excuses. Un sistema que no té beneficis econòmics porta inevitablement que es vagi farcint d'aprofitats, la feina dels quals no pot ser mesurada. Guanyar diners no és un pecat, sinó un requeriment. I la veritable solidaritat parteix de la generació del màxim de beneficis correctament assignats a qui els necessita. La resta, els contribuents prou que ho sabem, són excuses darrere les quals s'amaguen determinats buròcrates, aprofitats i gent que viu a costa d'altres. I això val per a la majoria de "cooperants", per massa mestres (per cert, bones vacances!) i per la majoria del sector públic d'aquest país.

PRECISAMENT PER AIXÒ, perquè l'excusa de l'interès "social", entre nosaltres, serveix per aixoplugar massa esquenadrets, ofèn que subliminalment es vulgui adotzenar la tasca del senyor Ferrer. No va ser un home carregat de bones intencions la productivitat del qual quedava diluïda en el grup, i prou. Aquesta imatge és ofensiva. Coses fetes, realitats concretes i mesurables, voluntat de passar comptes amb els que hi posen els diners... Això va constituir l'objectiu del senyor Ferrer en vida. Precisament perquè les bones intencions no es van quedar en això, sinó que es van combinar amb l'eficàcia, els beneficiats han estat tants i tants milers de persones. Dit això: és aquesta la imatge que tenen vostès d'un cooperant?