• Imprimir

Neda Soltani i la llibertat d'internet

Saül Gordillo / Periodista www.saul.cat

Internet és una escletxa de llibertat per als ciutadans de països oprimits per aiatol·làs i dictadors. Allà on no hi ha democràcia, la xarxa esdevé un contrapès fonamental. La revolta iraniana d'aquest juny n'és l'últim exemple. Sense els missatges de denúncia penjats des dels mòbils a les xarxes socials, especialment a Twitter, i sense els mateixos telèfons que capturen vídeos i permeten difondre'ls ràpidament per tot el planeta gràcies a YouTube, els mitjans de comunicació no haurien tingut testimoni de la repressió al clam iranià. No hauríem vist morir estirada al carrer Neda Soltani, víctima d'un tret enmig d'una de les moltes protestes per la tupinada electoral de l'Iran. Convertida en icona de la resistència iraniana, el vídeo de la mort d'aquesta jove iraniana amb els crits desesperats del seu pare allà present ha commogut mig món. L'expressió popular té a les eines de la web participativa, anomenada 2.0, un ressò espectacular, i permet als periodistes i internautes en general d'accedir a relats directes que superen entrebancs de règims i governs antidemocràtics. Lluny queden els SMS dels dies posteriors a l'11-M, quan la ciutadania es va indignar per la manipulació de l'últim govern Aznar. O l'onada sobiranista dels blocs durant el debat estatutari a Catalunya. Des de llavors, aplicacions globals, gratuïtes, desvinculades dels Estats i que afavoreixen la participació han irromput canviant algunes regles del joc. Serveixi la present experiència iraniana per tenir consciència de la revolució que internet ha provocat en la manera d'entendre el món. Ja res no tornarà a ser el que era. I sobta que això encara no ho hagin entès alguns governs entossudits a posar-hi barreres i regulacions mal enteses. Mentre les dictadures van de corcoll per internet, Sarkozy pretén penalitzar desproporcionadament les descàrregues de música i pel·lícules en la seva particular croada contra la pirateria. Cal arribar a una fórmula que faci possible compartir sense arruïnar artistes ni destrossar la indústria. Però seria molt contradictori que la llibertat per combatre règims com l'iranià, el xinès o el cubà esdevingui amputació al món occidental.