• Imprimir

La nena s'ha fet gran

Pilar Antillach / Periodista

Una estudiant de periodisme em deia que ella es pot imaginar el món sense diaris de paper -de fet no n'ha comprat cap en quatre anys de carrera- però no sense internet. Comentàvem la influència de la xarxa en les eleccions de l'Iran i del que entre els bloguers ja es denomina el triomf del "periodisme ciutadà".

La informació que milers d'iranians transmeten a través de Twitter, YouTube, Facebook i infinitat de blogs ha deixat impotent el règim dels aiatol·là en el seu intent de silenciar les protestes de l'oposició. Diu J.M. Coetzee, a Contra la censura, que com més poder es té, més amb compte s'ha d'anar a l'hora de prohibir i imposar, perquè el ridícul és proporcional al fracàs. Internet ha esdevingut una eina potentíssima contra la censura i ha fet evident que cada cop és més difícil controlar la informació. Una marea de fotos i imatges ha inundat tot el món, fins a eclipsar els mitjans tradicionals que no han tingut altra opció que abocar-se al "periodisme ciutadà" .

En el cas de l'Iran, l'èpica que comporta tota revolta popular el fa més atractiu. Però afegeix més incertesa sobre el futur del periodisme convencional i concretament de la premsa en paper. La frase de John Carlin "mai hi ha hagut una època millor per fer periodisme escrit, i mai hi ha hagut una època pitjor per guanyar-se la vida exercint-lo" fa furor entre els periodistes veterans i, en canvi, deixa indiferents els més joves. L'estudiant que no compra diaris cita un dels gurus de la xarxa i professor de periodisme a Nova York, Clay Shirky: "La societat no necessita diaris . El que necessitem és periodisme". Potser no ens hem adonat que els diaris estan en perill perquè el periodisme fa temps que ha desaparegut.