• Imprimir

LA JUSTÍCIA, LA DIGNITAT I EL CONSELL DE GUERRA CONTRA EL PRESIDENT CATALÀ

El 'criminal' Lluís Companys

Jordi Creus / Historiador i director de la revista 'Sàpiens' / jcreus@sapienspublicacions.cat

CARLOTA BOADA

La vesprada del dia 13 d'agost del 1940, un grup de policies alemanys i espanyols van irrompre a la casa de La Baule on vivia exiliat Lluís Companys. Després de regirar de manera frenètica la casa a la recerca d'uns inexistents diners del govern català, els policies van traslladar el president de la Generalitat a una vil·la que els alemanys havien habilitat com a quarter general. Sis dies després ja era a París, incomunicat dins d'una cel·la de la presó de La Santé. Allà va patir el seu primer interrogatori, a càrrec d'un tètric funcionari franquista que responia al nom de Pedro Urraca Rendueles.

PRECISAMENT, VA SER Urraca, acompanyat d'un oficial alemany, la persona encarregada de seguir les ordres directes del ministre d'Afers Exteriors franquista, Ramon Serrano Suñer, i traslladar el president de la Generalitat des de la capital francesa fins a la frontera d'Irun, on va quedar en mans franquistes. Poc abans de deixar-lo, i per cobrir-se les espatlles, Urraca va fer una fotografia a Companys per demostrar que l'havia entregat en bon estat. Una gran pensada, ja que a partir d'aquell moment les coses anirien cada vegada més mal dades per al president català. Tancat als calabossos de la sinistra Dirección General de Seguridad, a Madrid, Lluís Companys va ser vexat, exhibit com si fos un animal i torturat pels franquistes. I des d'allà, ja en unes condicions lamentables, enviat cap a Barcelona, on se li va preparar un consell de guerra que el va condemnar a mort "como responsable en concepto de autor por adhesión del expresado delito de rebelión militar". El president Companys va ser afusellat la matinada del 15 d'octubre de 1940.

HAN PASSAT GAIREBÉ SETANTA anys des d'aquests fets. I, cosa que és més important, trenta-quatre des de la mort del dictador. I en tot aquest temps, cap govern espanyol ha tingut la valentia de fer un acte de justícia tan evident com anul·lar els consells de guerra realitzats durant la dictadura. El primer, el de Lluís Companys, assassinat per ser president de Catalunya. I després la resta de sumaríssims que van dur a la mort milers de lluitadors antifranquistes.

FA UN TEMPS VAIG ESCRIURE a les pàgines d'aquest diari que una de les mancances més grans de la Transició va ser el no reconeixement de les víctimes de la dictadura. Ho segueixo pensant. Però avui, tants anys després, aquella mancança de llavors s'ha convertit en un atemptat contra la justícia i la dignitat. És paradoxal que en ple segle XXI Lluís Companys continuï sent un delinqüent per a la justícia espanyola. I diu molt poc que ni Suárez, ni Calvo Sotelo, ni Felipe González, ni Aznar ni Zapatero (malgrat les promeses d'aquest darrer i la recentment aprovada llei de memòria històrica) hagin tingut l'alçada de mires necessària per abordar aquest tema amb un mínim de decència democràtica. Hem tingut prou temps per constatar la incapacitat o la covardia dels governs espanyols de torn per abordar aquest tema amb una mínima sensibilitat. Per tant, ha arribat l'hora que el govern català reculli el mandat del nostre Parlament -i la petició efectuada a través de la Comissió de la Dignitat per una trentena de personalitats distingides amb la Creu de Sant Jordi- i iniciï totes les actuacions jurídiques i polítiques pertinents per aconseguir l'anul·lació del consell de guerra que va dur Companys a la mort.

NO S'HAN D'ACCEPTAR ni més promeses ni més declaracions que només pretenen emmascarar la crua realitat. L'actual president de la Generalitat és qui millor hauria d'entendre la necessitat d'aquestes mesures, En primer lloc, perquè Companys va ser assassinat per ser president de Catalunya. I en segon lloc, perquè, com a màxim dirigent del nostre govern, José Montilla és successor directe de totes les persones que van ostentar aquest càrrec en els anys de la república, de la guerra, de la dictadura i de la democràcia. Entre ells, Lluís Companys, aquell president que, gairebé setanta anys després de la seva mort, segueix sent considerat un criminal per la justícia espanyola. Cal posar-hi remei, si pot ser abans que passin set dècades més.