• Imprimir
• Enviar

L'entrevista

"He viatjat d'Europa a Àsia en tramvia"

Carles Salmerón Historiador especialista en transports

Quim Torrent

RUTH MARIGOT

Explica al seu llibre que durant la guerra dels Balcans el poble de Sarajevo va mantenir funcionant el tramvia perquè era el símbol que indicava que la ciutat no estava rendida.

Vaig conèixer el cap de tallers i em va explicar que el tramvia era el fil de vida que quedava a la ciutat. No tenien aigua ni llum, però el tramvia funcionava amb un generador. Els maquinistes es presentaven voluntaris per conduir-lo a través de l'avinguda dels franctiradors. Era un tramvia blindat, amb planxes metàl·liques que el protegien. El poble considerava que el tramvia era un símbol. Si queia el tramvia queia la ciutat.

Més que un volum enciclopèdic sobre tramvies, el seu llibre sembla un llibre de viatges a través del tramvia.

Durant aquests tres anys he viscut grans experiències humanes. He intentat explicar els tramvies com a mi m'agradaria que me'ls expliquessin. Era molt difícil trobar dades sobre algunes de les xarxes, sobretot a l'Europa oriental els viatges han estat tota una aventura. Volíem fer una obra que respongués a un criteri d'exhaustivitat, però que també fos amena. Hem visitat totes les xarxes d'Europa i ens hem entrevistat amb tots els responsables. Hi han col·laborat més de 500 persones.

Fins i tot a Bielorússia, el país més tancat d'Europa, el van rebre.

Va ser tota una aventura. Per arribar a Mazyr, una ciutat al costat de la frontera amb Ucraïna, vam haver de travessar una regió molt contaminada per l'explosió de la central de Txernòbil. El tramvia de Mazyr és propietat d'una petroquímica i el director de la fàbrica va insistir a rebre'ns. Estava encuriosit pel treball que estàvem fent.

Viatjar a llocs com aquest devia ser com entrar al túnel del temps...

M'ha sobtat molt que als països orientals encara estiguin en la fase que aquí vam passar als anys setanta. Encara estan tancant línies. Ha estat tota una experiència entrar a ciutats de l'antiga URSS i veure estàtues de Lenin o lemes comunistes. A molts llocs no ha canviat res.

No s'ha deixat ni un racó...

De fet, fins i tot puc dir que he viatjat en un tramvia transcontinental. A la ciutat d'Orsk, el tramvia passa per damunt del riu Ural. En una riba hi ha el cartell d'Europa i, a l'altra, el d'Àsia.

Veig que visitar les ciutats de l'Est ha estat tota una aventura.

Vaig estar a Voltxansk, una petita ciutat de 10.000 habitants, on no havien vist mai un cotxe occidental. Quan marxàvem es van acomiadar cridant el nom de Barcelona. Les Repúbliques exsoviètiques estan plenes de contrastos.

A Ucraïna hi ha l'últim tramvia soviètic.

És una obra molt curiosa. Es va estrenar poc abans que caigués el Mur de Berlín. Té un recorregut d'1,5 quilòmetres que uneix la petita població amb un d'aquells sanatoris tan típics de la regió de Crimea.

Per curiositats, el tramvia de mercaderies que hi ha a Dresden (Alemanya).

A Dresden la Volkswagen va construir una fàbrica molt innovadora al centre de la ciutat i aprofita la xarxa de tramvia per transportar mercaderies. A Suïssa i Holanda estan fent proves per fer càrrega i descàrrega a més petita escala.

Alemanya és la referència?

Alemanya se'n va adonar abans que ningú de la importància del tramvia. De fet, ells van optar per mantenir els tramvies tot i l'eclosió del cotxe. Dels 67 sistemes que hi ha només dos són nous. Alguns han modificat tram o n'han soterrat part, però el van mantenir perquè és el sistema més còmode i més barat. Té una gran capacitat de transport en molt poc espai.

Aquí, en canvi, van retirar tots els tramvies.

Sap greu. Les xarxes es van perdre per miopia política i per la pressió de la indústria automobilística. Les administracions no van saber treballar a llarg termini. A l'Estat espanyol, fins i tot després de la crisi del petroli del 73 es van seguir tancant tramvies.

Però finalment s'han adonat de l'eficàcia del tramvia i ara és el transport més valorat de la ciutat.

Perquè és un transport de qualitat que es fa propaganda a si mateix. Barcelona ha interioritzat el tramvia en només 5 anys. Ha convençut perquè és un signe de civilització. Tu vas a la parada i saps que en dos minuts passarà un tramvia.

Així doncs, sembla que té el futur garantit.

Sí. Hi ha hagut un canvi de tendència i tothom té assumit que el tramvia és un mitjà ràpid i còmode, que anirà a més. Sense voler posar-me en el pas de la Diagonal, el debat ja no està situat en si hi ha de passar o no el tramvia, sinó en com ho ha de fer. El metro és molt pràctic, però també és sis vegades més car. Les ciutats han de tenir un bon sistema de trens de rodalia, però també han de tenir uns afluents que alimentin aquests rius. I el tramvia compleix molt bé aquesta funció. Et permet cobrir un tipus de desplaçament de distàncies curtes i mitjanes. Per la seva flexibilitat i comoditat és el transport del futur.