Qui va dir, el mes d'abril del 2001: "Israel no ha contribuït a la civilització en cap època, perquè l'única cosa que ha fet és apropiar-se les aportacions dels altres"? I qui va reiterar dos mesos més tard: "La cultura israeliana és una cultura inhumana; és una cultura agressiva, racista, pretensiosa, basada en un principi molt senzill: robar tot el que no li pertany per apropiar-s'ho després"?
QUI VA EXPLICAR EL 1997, PER REPETIR-HO després de totes les maneres possibles, que era un "enemic acarnissat" de qualsevol temptativa de normalitzar les relacions del seu país amb Israel? O qui va respondre, el 2008, a un membre del Parlament egipci alarmat per la perspectiva que s'introduïssin llibres israelians a la biblioteca d'Alexandria: "Cremem aquests llibres; si n'hi ha, jo mateix els cremaré davant vostre"?
QUI VA DIR, EL 2001, AL DIARI 'RUZ AL-YUSUF', que per a les seves tenebroses intrigues Israel comptava amb "l'ajut" de "la infiltració dels jueus en els mitjans de comunicació internacionals" i la seva habilitat diabòlica per "difondre mentides"?
A QUI DEVEM AQUESTES DECLARACIONS insensates, aquesta antologia de l'odi i l'estupidesa, aquest deliri de teories de la conspiració? A Faruq Hosni, ministre de Cultura d'Egipte des de fa més de quinze anys i, amb tota seguretat, futur director general de la Unesco si no fem res per aturar el seu irresistible progrés cap a un dels càrrecs més importants del planeta en l'àmbit cultural.
PITJOR ENCARA: LES FRASES QUE ACABEM DE citar no són sinó uns exemples -i no pas els més repugnants- de les innombrables declaracions del mateix caire que caracteritzen la trajectòria de Faruq Hosni des de fa quinze anys, i que, per tant, el precedeixen quan aspira a exercir una funció que busqui el consens en el món cultural contemporani. En aquestes frases en tenim la prova: Faruq Hosni no és digne d'exercir aquesta funció; Faruq Hosni és tot el contrari d'un home de pau partidari del diàleg i la cultura; Faruq Hosni és un home perillós, un incendiari de cors i de ments; ens queda molt poc temps per evitar que es cometi un error tan greu com elevar Faruq Hosni a un càrrec tan eminent.
AIXÍ DONCS, INSTEM LA COMUNITAT internacional a estalviar-se una vergonya com la designació -que l'interessat ja dóna gairebé per feta- de Faruq Hosni com a director general de la Unesco. Instem tots els països amants de la llibertat i la cultura a adoptar les mesures necessàries per conjurar aquesta amenaça.
INSTEM TAMBÉ EL PRESIDENT EGIPCI, en memòria del seu compatriota Naguib Mahfouz, guanyador del Premi Nobel de literatura -que a hores d'ara es deu estar regirant a la seva tomba-, l'instem, per l'honor de seu país i per la prestigiosa civilització de què és hereu, a adonar-se de la situació, i a desautoritzar, amb la màxima urgència, el seu ministre i retirar la seva candidatura.
ÉS VERITAT QUE LA UNESCO HA COMÈS altres errors en el passat, però això seria una prevaricació tan greu, tan atroç, tan incomprensible, seria una provocació tan evident i tan clarament oposada als ideals de què fa gala, que l'organització no se'n recuperaria mai més. No podem perdre ni un minut més per evitar que es cometi un error irreparable.
HEM D'APEL·LAR, SENSE LA MÉS MÍNIMA dilació, a la consciència de tothom per tal d'impedir que la Unesco caigui en mans d'un home que, quan sent la paraula cultura, respon amb la crema de llibres.
© 2009 Bernard-Henri Lévy
(Distribuït per The New York Times Syndicate)
Traducció: Lídia Fernàndez Torrell
* Aquest article també el signen Claude Lanzmann i Elie Wiesel
Dilluns, 14 de juny del 2010

Tots els continguts de l'AVUI són consultables a través d'internet, de forma oberta i gratuïta. Les pàgines originals en paper, en canvi, no es podran consultar via PDF i només s'oferiran al quiosc.
| DL | DM | DC | DJ | DV | DS | DG |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 |