• Imprimir

AL PEU DEL CANÓ

Generació Guardiola

Saül Gordillo / Periodista www.saul.cat

L'èxit de Pep Guardiola és una alegria en temps de crisi. Més que els títols, l'espectacle. El braç armat de Catalunya en mans d'en Pep és poesia pura. Tot és possible, tot està per fer, que diria el poeta nacional, el seu Martí i Pol. Una final de Champions sense patiment, que és el resultat de la confiança infranquejable en l'equip. Metàfora també la de Joan Laporta. De la moció de censura al millor resultat esportiu de la història del club. De la misèria a la grandesa. Resistir és vèncer. L'obstinació, en temps de crisi, esdevé un gran valor. I llavors tot és explosió i emoció populars. La icona culer que tot ho integra a Catalunya. L'eufòria amb excessos primaverals no té res a veure amb l'apatia de la Champions electoral. ¿Són Tremosa, Junqueras i Romeva els Guardiola del 7-J? Sembla impossible brillar en la llunyania, víctimes de l'apatia i el desconcert col·lectius. Inquieta la veu d'Alejo, el retorn del fantasma lerrouxista. Decep el trilerisme de Badia per Maleni, amb la careta dels Bush, Chirac, Aznar i Berlusconi. On és Sarkozy, l'amic de Zapatero? No és dreta europea? Chi lo sa! Entre la becaina de Berlusconi a l'Estadi Olímpic de Roma, l'alegria electoralista -ara sí!- de ZP i l'ambició, il·lusió, seriositat i obstinació de Guardiola, em quedo amb això últim. De la moció de censura a l'èxtasi triomfal. De les ruïnes de Rijkaard i el crac brasiler, a la reconstrucció ferma dels de la Masia. Tot era possible, i ara bona part ja està fet. Neix la Generació Guardiola.